Romeva i Junts Pel Sí: l’autèntic vot del seny

Ramon Tremosa i Aleix Sarri

1.- Només podrem forçar una negociació amb Madrid amb una àmplia majoria

Madrid no vol negociar un referèndum a Catalunya. Tot i l’exemple britànic del referèndum escocès, l’establishment polític, mediàtic, econòmic i intel•lectual del centralisme madrileny ha girat l’esquena a qualsevol sortida negociada de la qüestió catalana. Hem estat menystinguts fins al punt de tractar-nos de nazis i bojos.

Només amb una clara majoria podrem negociar de tu a tu amb l’Estat: negociar no és pidolar, només es pot negociar des d’una posició de força. Donar el vot als que encara demanen diàleg, quan fa anys que PP i PSOE menyspreen el diàleg, reforçarà l’estat actual de coses i ens farà perdre un temps preciós.

2.- Europa espera un mandat democràtic clar i inequívoc

L’Europa política espera un mandat democràtic fort per a la independència, a partir d’un gran resultat electoral. El tema català no els fa gràcia, però en molts països hi ha una tradició democràtica molt forta i estan disposats a acceptar el resultat si és clar.

També estan esperant el resultat de Junts Per Sí atès que les CUP, si bé serà comptada com a independentista, té un discurs radicalment anti-UE: cal no oblidar que el reconeixement dels països europeus és determinant per a la causa catalana i tota debilitat de Junts Pel Sí en relació a la CUP pot difuminar i complicar la lectura clara del mandat democràtic que la causa de la llibertat de Catalunya necessita.

L’europeisme de Junts Pel Sí, llargament acreditat tant des de CDC com des d’ERC al Parlament Europeu, dóna un plus de legitimitat al nostre clam democràtic i a la nostra voluntat de pertànyer a la UE, al mateix temps que treu arguments als ministres espanyols, sempre disposats a expulsar Catalunya de la UE, de l’euro i de la lliure circulació.

L’única possibilitat que Europa intervingui en el plet català, tal com insinuava aquesta setmana el Financial Times, és que Junts Pel Sí tregui un resultat absolutament incontestable.

3.- Junts Pel Sí, favorable a l’economia productiva i amb sensibilitat social

Junts Pel Sí és una candidatura que recull en el seu interior el millor de les diferents tradicions polítiques d’aquest país.

Les PIMEs, com a moll de l’os de l’economia catalana, són l’objecte central del programa de Junts Pel SÍ: facilitar que exportin i que ajudin a captar inversió multinacional a Catalunya és determinant per a que el nostre país generi llocs de treball d’alt valor afegit, que són claus per al futur de les pensions i de l’Estat del benestar. La fermesa en la nostra participació continuada dins l’Espai Econòmic Europeu i la UE és sens dubte una de les millors banderes de Junts Pel Sí.

D’altra banda, Junts Pel Sí incorpora la sensibilitat social posant per davant de tot el benestar dels nostres ciutadans: tant en l’etapa de transició (amb decrets que sense el vet del TC puguin ajudar a pal•liar la situació de crisi social que vivim), com en la construcció d’un nou Estat. Les preferències dels catalans en això són molt clares: abans preferim invertir els recursos públics en serveis públics i socials que en despesa militar i en ruïnosos trens d’alta velocitat.

Només Junts Pel Sí defensarà amb fermesa un procés de transició cap a la independència amb costos nuls, per a que tingui els mínims sotracs possibles per a la nostra economia i la nostra gent.

4.- Romeva, el millor exemple moral al Parlament europeu: honest i treballador

Raül Romeva no va saltar-se mai cap debat o votació important al Parlament Europeu en els anys en què hi hem coincidit. A diferència d’altres eurodiputats catalans, no anava de viatge constantment a altres continents en viatges que no eren de comissions parlamentàries, saltant-se plenaris importants cada dos per tres.

Romeva ha figurat sempre en tots els rànkings d’activitat parlamentària com un dels diputats més actius del Parlament Europeu.

Romeva va ser clau per treure ICV del grup comunista del Parlament Europeu per portar-lo al grup verd. El grup verd participa molt sovint, des del possibilisme radical, dels grans consensos que han de teixir els grans grups del Parlament per fer avançar el projecte europeu (per cert, Podemos vota massa sovint contra aquests consensos amb l’extrema dreta europea de Marine Lepen, però això sembla que no treu la son a la gent d’ICV). Per això considerem profundament immoral titllar-lo despectivament de comunista.

Així, els verds alemanys governen amb la CDU a Hessen i els verds holandesos han votat a favor del Pla Junkcer d’inversió público-privada aquest estiu: cal tenir en compte que al Parlament Europeu els verds només guanyen votacions quan sumen amb social-demòcrates i liberals.

El pas que ha fet en Raül, vist des de Brussel•les, és natural en el sentit que col•laborar amb CDC i ERC, en grans temes de país, ho ha estat fent amb tota normalitat des de l’any 2009.

Raül Romeva, a diferència d’altres eurodiputats catalans, va ser present també a l’acte d’inauguració d’una exposició al Parlament Europeu sobre la llengua catalana que vaig organitzar el 2014 i a la qual va assistir el president Mas. També havíem signat moltes esmenes i preguntes parlamentàries plegats, participat amb ell en actes en favor del corredor mediterrani amb el president Mas a Brussel•les. I tot això malgrat que sovint des de la part més dogmàtica i sectària d’ICV no es veia amb bons ulls la col•laboració parlamentària amb CDC i ERC en defensa de Catalunya.

Aquesta valentia política és un dels seus millors actius. Només des del sectarisme i la manipulació se’l pot titllar despectivament de comunista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.