Pujol i el preu de la llibertat

Passen les hores i es va assentant el dolor. L’estranyesa del principi, ha deixat pas a una íntima decepció. El significat històric de la confessió només el podem començar a palpar, però l’ídol ha caigut.

El President Pujol ens ha mentit, i ens ho ha hagut d’avisar El Mundo. La brutícia que sentim tardarà temps en netejar-se. I és que de guerra n’hi ha, però ara hem constatat que la brutícia també era en part nostra. I això no hi ha senyera que ho pugui amagar.

Ara alguns diuen que hem de matar el pare, però la veritat és que, des de divendres, el pare ja és mort. I en el seu testament hi hem descobert que rere les lliçons d’ètica, els joves amb IVA i els valors que s’havien perdut, hi havia també una altra cosa. La tristesa que molts sentim tardarà en esvaïr-se.

Assumir que no tot el mal ve de fora, és part del preu que hem de pagar si realment volem la llibertat. Avui, tots els que vèiem Pujol com el nostre gran líder moral i espiritual ens sentim una mica més sols, però qui sap si aquest sentiment ens ajudarà a construir un Estat millor.

Ningú va dir que seria fàcil, però és cosa nostra seguir lluitant per alliberar el nostre poble amb forces renovades, essent fidels a tots aquells valors que Pujol sempre predicava, i que ara, desgraciadament, sembla que no va exercir prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.