NOU BARRIS IS NOT VALLECAS

Ramon Tremosa i Aleix Sarri

Les classes mitjanes i populars de Catalunya, víctimes principals de l’espoli fiscal de l’Estat espanyol

Pablo Iglesias tracta la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona com si estiguessin en la mateixa situació que la gent de l’extraradi de Madrid. Un aturat a Nou Barris ho passa tan malament com a Vallecas, però la qüestió central és si l’entorn econòmic i social de la seva ciutat es veu afectat decisivament per viure a Barcelona o a Madrid: Barcelona no és la capital d’un Estat amb tots els poders fiscals, recaptadors d’impostos i reguladors de l’activitat econòmica com ho és la segona. Nosaltres pensem que aquesta diferència és significativa i per això defensem la tesi que la discriminació creixent del govern espanyol a Catalunya accentua aquesta diferència entre Nou Barris i Vallecas en particular i entre catalans i madrilenys en general.

1.- Vas a la feina en tren? Molts més retards a Rodalies que a Cercanías.

Si un barceloní agafa cada dia la línia de Rodalies de La Sagrera amb Sants els retards actuals fan que, al final d’un any, acumuli fins a dos dies sencers perduts.

Al 2006 van començar mobilitzacions massives a Catalunya demanant la gestió de Rodalies, davant del desastre de la gestió del govern de Madrid. El traspàs de la competència formal de la gestió a la Generalitat mantenint el poder real de decisió a Madrid per mitjà ADIF no ha servit per canviar res, al contrari: s’han seguit escanyant les inversions a Rodalies a Catalunya. Així, entre 2007 i 2015 només es va executar un 7% de les inversions previstes a Barcelona mentre a Madrid va ser del 100%.

Entre 2007 i 2015 només han estat invertits a Rodalies de Catalunya 135 milions d’euros (M€), menys del què gastarà el govern espanyol en construir-li un museu a la Monarquia (160 M€) i molt menys que els 2500 M€ que va costar l’AVE a Ciudad Real.

Al mateix temps, malgrat que els preus de metro són similars, el govern central ha reduït en 112 M€ l’aportació a TMB (Transports Metropolitans de Barcelona), forçant els preus a l’alça a Catalunya.

2.- Vols viatjar pel món? Més car des l’aeroport del Prat que des de Barajas.

L’aeroport de Barcelona té vetats els vols amb 23 països per causa d’acords bilaterals del govern espanyol, que obliguen a volar només a Madrid: el darrer cas, de fa dues setmanes, és el d’una companyia de Hong-Kong que volia volar a Barcelona i que ara només ho farà a Madrid.

A aquest fet cal sumar la negativa d’AENA i de tots els governs espanyols a permetre una gestió catalana dels aeroports catalans, com passa a tots els països avançats, així com també el privilegi sistemàtic cap a Barajas en matèria d’inversions. A diferència de Madrid, a El Prat no hi arriba ni el metro ni l’AVE. I el què és pitjor, ni tan sols està ben resolta la interconnexió entre terminals!

El govern espanyol ha destinat 139 M€ d’euros dels Fons de Cohesió per a finançar a Madrid el metro d’accés a l’aeroport de Barajas. A Catalunya se li han negat des del Madrid l’accés a aquests fons i la Generalitat ha hagut d’endeutar-se en 200 M€ per anar completant la línia 9 de metro fins a l’aeroport del Prat.

En el segle XXI la qualitat dels llocs de treball d’una gran ciutat dependrà dels vols directes a capitals d’altres continents. Els salaris del futur, i per tant també les cotitzacions socials futures, depenen d’aquestes comunicacions que tots els governs espanyols fins ara han coincidit a bloquejar.

3.- Vols sortir de cap de setmana sense pagar peatges? Millor que visquis a Madrid.

A Catalunya un 53% de les autopistes són de peatge, a Madrid només una via d’entrada i sortida és de peatge i en total només el 15% inclou peatges.

Aquest fet, a més de convertir el pagament de peatges en quasi una obligació i no un privilegi per als ciutadans catalans, perjudica enormement les empreses catalanes. Per exemple, un transportista que fa la ruta Alacant-Saragossa-Santander dos cops per setmana al cap de l’any paga 70.720 €. A un de Madrid li costa… 0 €!

El consorci de transport públic de la comunitat de Madrid és finançat al 100% des del govern de l’Estat, mentre aquest ha reduït en 112 M€ les transferències a Barcelona i no fa cap aportació a Lleida, Girona i Tarragona.

4.- Si t’agraden els museus, millor que hi vagis en AVE.

L’Estat espanyol inverteix anualment en Cultura a Madrid 19,3 euros per habitant, mentre que a Catalunya només inverteix 2 euros per habitant.

Només les aportacions que fa anualment el govern espanyol a tres museus de Madrid (Prado, Reina Sofia i Teatro Real) tripliquen les aportacions en cultura que l’Estat espanyol fa anualment a tot Catalunya.

5.- Si demanes ajudes socials, millor no fer-ho des de Barcelona.

També pel que fa a les beques els barcelonins i catalans, visquem on visquem, en sortim malparats. Malgrat que Catalunya representa el 17% de la població els catalans reben només un 8% de les beques.

Catalunya pateix un greu problema de finançament lligat a la discrecionalitat en les transferències per part del govern central, que de facto provoca un espoli que s’ha calculat al voltant del 8% del PIB català.

Això es tradueix en un menor nombre d’ajudes socials en diferents camps. Així per exemple, a diferència d’altres comunitats, ni la despesa en dentista ni en llibres escolars surten de franc (ni reben ajudes del govern), malgrat que en paritat de poder de compra, el nivell de vida a Catalunya és un 23% més car.

Vota qui vulguis, però sobretot vota per tu

Només amb la independència, Barcelona i Catalunya podrà desplegar tot el seu potencial de creació de creixement econòmic i, per tant, de generar polítiques socials. Votar partits de dependència madrilenya vol dir no només seguir igual, sinó empitjorar encara més.

El PP ha dut a terme un implacable procés de recentralització de competències i de retallada del pressupost de la Generalitat, que ha vist reduït un 20% el seu pressupost en els darrers 3 anys: la Generalitat no recapta cap gran impost i el seu pressupost depèn en un 95% de transferències discrecionals del govern central de torn.

A València hem vist com el PP ha tancat la televisió en català i ha prohibit l’ús del català a les escoles: aquest és el futur que ens espera si ara no fem un pas endavant.

Només amb la independència de Catalunya tots i cadascun dels barris de Barcelona i de les seves àrees metropolitanes es podran projectar al món en igualtat de condicions. Només amb la independència la voluntat política de tants i tants ciutadans de l’àrea metropolitana serà realitzable en igualtat de condicions. Vallecas té els seus problemes i Nou Barris també, problemes semblants en molts casos. Les solucions, però, només es poden donar des de Madrid en el cas de Vallecas i des de Catalunya en el cas de Nou Barris. Diumenge pot ser, efectivament, el vot de la teva vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.