La delegADA Colau surt de l’armari

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha sortit de l’armari. I en plena campanya. Enmig de l’acte central de Podemos a Madrid, Colau ha dit somiant en veu alta: “Madrid pot tornar a ser la nostra capital” (vídeo). Una afirmació pública que explica la seva forma d’entendre la relació Barcelona – Madrid des d’un catalanisme pagafantes que enlloc de mirar cap al mediterrani i el món amb mirada pròpia renúncia al seu futur per un suposat bé comú que només potencia a Madrid.

En comú/Podem(os) ha jugat fort apostant en campanya per la opció del referèndum vinculant fins al punt que eclipsa qualsevol de les mesures socials que tan reclamen. Una bona mostra de que l’eix social està supeditat a l’eix nacional i que En comú/Podem(os) llegint bé el moment del país ha optat per jugar a guanyar a costa dels vots independentistes. Però per a fer què?

Avui ha quedat clar que el projecte de Colau i de Podemos és la subordinació de Barcelona a Madrid. Estat plurinacional? Sí. Però en el sentit més folklòric del terme, i amb una Barcelona provinciana i subordinada a Madrid.

Potser això explica la croada de Colau contra el turisme i els hotels a Barcelona mentre els apartaments il·legals floreixen? La furibunda reacció contra la globalització i el comerç internacional? La deixadesa en la lluita contra el top manta i l’economia informal?

La obsessió de Colau, salvar Espanya, només té com a objectiu pràctic i concret que la dinàmica de poder que avui subordina Barcelona a Madrid no canviï. I ens seria igual si no fos que la prosperitat dels barcelonins (i els catalans) està en joc.

Tal i com explicava l’Enric Vila en el seu llibre ‘Londres-París-Barcelona’, en un món cada cop més globalitzat, si a l’absència d’un Estat català hi unim la voluntat de tancar-se i no eclipsar Madrid per desenvolupar-se com a ciutat, ens trobarem amb una progressiva provincialització d’una Barcelona que cada cop patirà més per captar talent i sobresortir a nivell mundial.

Colau no veu Barcelona com la capital del seu món, sinó com un bon complement dins el projecte hispànic. Com la palanca del canvi perquè Espanya segueixi endavant i unida.

Avui Ada Colau ha demostrat que només aspira a ser la delegada del Pablo Iglesias de torn a Catalunya. Una mala notícia per a tots els barcelonins. Un mal presagi per les aspiracions socials i nacionals d’un país i una ciutat que només sobreviurà a la sacsejada de la globalització amb les eines i el poder d’un estat propi que la impulsi i la projecti al món.

*Article conjunt de:

Sergi Sarri: Conseller-Portaveu del GM de Convergència a Sants-Montjuïc.

Aleix Sarri: Assessor al Parlament Europeu i candidat nº10 de Democràcia i Llibertat a BCN.