La Catalunya sobirana, en fallida? El cas de la prima de risc

Més ràpid del que ens pensem s’acosta a nosaltres la tria que ha de definir el futur polític del nostre país: volem els catalans seguir essent una regió d’Espanya o preferim fundar un nou Estat independent? Totes les preguntes al final es redueixen a aquesta disjuntiva. I com que és molt important que afrontem aquest debat amb plenitud de garanties, cal que ens preguntem en cada àmbit si amb la plena sobirania Catalunya els ciutadans hi guanyaríem o perdríem.

Avui, en aquest article vull analitzar què crec que passaria amb la prima de risc d’una Catalunya independent. No és aquest un afer menor, doncs recordem que cada euro destinat a pagar interessos és un euro que no es pot destinar a la inversió pública i alenteix el creixement.

Premisses i situació actual

Prendré com a premissa que Catalunya es mantindria dins la zona euro. Considero que si no s’han atrevit a fer fora Grècia amb una economia similar a la de Catalunya però més tancada, tampoc ho farien amb el nostre país. A més, si Catalunya fos obligada a marxar i fos més o menys exitosa econòmicament amb una nova moneda, es crearia un precedent que eventualment portaria a la desintegració de tota la zona euro.

La segona premissa que prenc és que una Catalunya independent es quedarà amb la part proporcional del deute espanyol i que el deute públic català arribaria al 70% del PIB, seguint els càlculs de Xavier Sala i Martin. Aquest fet té l’afegit que amb l’increment de títols de deute públic català augmentaria en gran mesura la liquiditat d’aquest als mercats secundaris.

Finalment, i per posar-nos en context la Catalunya-regió pagaria actualment un 13% d’interès si emetés deute als mercats, un 6-7,5% si ho fes en concepte de bons patriòtics i un 5,25% pel fons de liquiditat autonòmic (que inclou condicionalitats). A més, la Generalitat haurà pagat aquest 2012 1.994 milions d’euros només en interessos (sense comptar els interessos que paguem indirectament a través del govern central d’Espanya).

Alguns factors que alterarien la prima de risc

Amb un procés d’independència tranquil i estable, Catalunya veuria reduïda notablement la seva prima de risc. La mitjana actual de l’eurozona és de 1,45% d’interès, però cal tenir en compte que la dada està esbiaixada per l’efecte refugi de certs països. Amb un deute controlat al voltant d’un 70%, per sota la mitjana de l’eurozona, i un dèficit que hauria d’estar controlat sota un 3% si tenim en compte que el dividend fiscal de la independència està calculat en 16.000 M de euros, Catalunya deixaria d’estar inclosa dins els tristament anomenats PIGS. Un bon indicador de quin tipus d’interès mitjà seria demanat a Catalunya podria ser el deute emès per l’ESM (Fons de Rescat Permanent), al voltant del 3%.

Alguns elements addicionals que facilitarien la demanda internacional pel deute públic català seria que els bancs podrien utilitzar el deute català per a complir amb els requeriments bancaris de solvència gràcies a que al deute sobirà no se li aplica cap descompte, a diferència del que passa amb el regional. Així doncs, el deute públic català només pel fet de ser sobirà seria molt més atractiu per als bancs estrangers (i propis).

Un altre element nou seria la participació plena en el Banc Central Europeu. La capacitat del BCE d’acceptar com a garantia d’un préstec el deute públic català amb un descompte irrisori faria de nou molt més atractiu el deute públic català per als inversors que actuen en el mercat secundari (fons de pensions, asseguradores, fons d’inversió de tot tipus…). La demanda dels bancs pel deute públic català augmentaria sabent que en qualsevol moment pot ser utilitzat com a col·lateral (aval) a canvi de diners.

Per si això fos poc (que no ho és), el Banc Central Europeu podria activar (o mostrar-se preparat per activar) el seu programa de compres de deute públic si Catalunya tingués problemes als mercats,com està passant amb Espanya darrerament, la mera possibilitat que el Banc Central Europeu actuï també ajuda a baixar la prima de risc.

Més. Les agències de ràting tindrien una visió molt més positiva sobre la sostenibilitat del deute català. Només pel fet que Catalunya tindria una Hisenda pròpia i 16.000 M addicionals, la percepció sobre la seva capacitat de tornar els diners als inversors ja milloraria. Per tant el seu ràting milloraria des del seu ràting actual de Ba3 amb Moody’s (bo escombraria i amb elements atractius només per aquells inversors que vulguin especular) fins a com a mínim grau d’inversió Baa3 (on la capacitat per retornar el deute a curt termini encara està força assegurada pels inversors).

Aquesta pujada del ràting automàticament iniciaria un moviment en cadena que augmentaria la liquiditat del deute públic català, ja que permetria a nombrosos inversors institucionals com ara fons de pensions comprar-ne ja que seria considerat una inversió segura*.

Un altre factor és el cultural. Aquests darrers anys la població de Catalunya ha acabat molt cansada de l’austeritat, però tanmateix ha quedat conscienciada de la importància de tenir deutes baixos i amb la compra de bons patriòtics per part de les classes mitjanes, ha augmentat la sensibilitat cap a la importància de pagar el deute. Aquests valors es tradueixen  en un marc legislatiu favorable a una certa disciplina pressupostària que sense que sigui extremista seguiria la norma europea del 3% de dèficit com a referència.

Què passaria amb la prima de risc?

Sobre quin seria el resultat de la suma de tots aquests factors només podem especular, però personalment calculo que reduirien la prima de risc de Catalunya fins als 200-300 punts màxim (en condicions normals), és a dir 1000 punts per sota del que es paga actualment, entre un 3-4% d’interès.

Per sobre d’Àustria (2,45%) però probablement per sota del que paga avui Espanya que, amb tots els problemes de deute públic, atur i caos de gestió que té, està pagant en aquests moments un 5,26%.Itàlia, l’altre país amb problemes paga un 4,28%. És a dir, que encara que amb la independència fóssim vistos amb la mateixa lupa política que a Espanya i Itàlia, Catalunya tindria una prima de risc 900 punts menor a l’actual i pagaria el mateix tipus d’interès que actualment paga al FLA però sense les amenaces de Montoro.

Finalment, un factor a tenir en compte de cara al futur proper, és que la Unió Europea es plantejarà seriosament l’emissió conjunta de una part del deute de cada Estat. Després del que va passar amb Grècia i l’euro, aquest cop seran més curosos que mai alhora de decidir qui entra en el projecte, i Espanya amb uns dèficits encara no del tot controlats no sembla gaire bon candidat. En canvi, una Catalunya amb un deute relativament baix i controlat, i amb una cultura política procliu a una certa disciplina fiscal tindria més possibilitat de participar en uns “eurobons” que encara reduirien addicionalment 1-2% els interessos a pagar per una Catalunya independent.

Així doncs i per concloure, una Catalunya independent dins l’euro i la UE, no només seria molt més solvent per si sola gràcies a la desaparició de l’endèmic dèficit fiscal de 16.000 M anuals, sinó que a més pagaria menys interessos pel seu deute, tindria una prima de risc 1000 punts menors i tindria més capacitat per invertir, si volgués, els centenars de milions estalviats cada any en recerca i innovació, educació o infraestructures.

*Per veure tota l’escala dels ràtings i els seus significats cliqueu aquí.

**Article publicat originalment al Cercle Gerrymandering.