Junts a la cruïlla

Quedar-se al govern o sortir-ne. El debat que es viu aquests dies en el sí de Junts per Catalunya porta més de 4 anys i mig coent-se. Aquell 30 de gener del 2018 un cruixit ens va ressonar a l’interior de molts votants i associats observant atònits la renúncia a defensar fins al final la presidència del President Puigdemont. El 30 de gener del 2018 és el gènesi del moment que vivim avui.

ERC en aquell moment va prendre una decisió: no investir el president Puigdemont. Junts en aquell moment en va prendre una altra: no forçar una repetició electoral i per tant renunciar a lluitar pel president a l’exili. Ambdós entraren en el joc de la repressió.

La convivència en el govern del president Torra va ser esperpèntica. I qualsevol podia preveure que la relació seguiria degradant-se en una reedició de la coalició que només desprenia i desprèn desconfiança. Incapaç de bastir estratègies conjuntes. Només cal recordar que la taula de diàleg va ser pactada per ERC com a partit i des de fora del govern. Un espai que no ha permès aturar una repressió que mentre ha indultat els presos polítics ha deixat molts joves als peus dels cavalls de la justícia espanyola amb causes inventades i a les portes de la presó.

Junts és un partit que neix amb la voluntat de seguir el camí traçat de l’1 d’Octubre, i interromput per la repressió espanyola, per culminar la independència. Si Junts abandona aquest esperit, ben viu en una gran majoria d’associats i votants, deixarà de ser Junts. Serà un altre partit. I tindrà tant futur com el pugui tenir el PDeCAT.

Els fets demostren que des del govern no hem estat capaços de fer passes que ens apropin a la independència. I que l’estratègia d’ERC és divergent a la de Junts. Perquè mentre ERC busca una solució al conflicte polític des del pacte amb l’Estat espanyol, Junts busca una solució al conflicte polític des dels tribunals europeus: Interinitzar vs Internacionalitzar. Tapar el conflicte vs Destapar-lo.

Quin és l’objectiu de ser al govern apuntalant un executiu que rema en direcció oposada al que Junts defensa i predica? Quin sentit té anar en contra del nucli ideològic que el partit defensa? 

Quan hauria de ser de un motiu de seny i no de rauxa voler que Junts sigui fidel a les bases fundacionals del partit i que actuï en conseqüència.

Hauria de ser un motiu de seny i no de rauxa abandonar una coalició que no funciona i que desprestigia el servei públic.

Hauria de ser un motiu de seny i no de rauxa entendre que ignorar el teu votant té un recorregut ben curt.

Hauria de ser un motiu de seny i no de rauxa dir prou quan el company de viatge t’ha sacrificat unilateralment en 2 mesos els representants institucionals número 2 i 3 del país.

L’acció sectorial de les Conselleries pot ser magnífica, però això no justifica ser a un govern per part d’un partit independentista com Junts. Tampoc la proximitat de les eleccions municipals. La política ha de ser honesta, i Junts es farà trampes al solitari si a més a més no recorda que el motiu del vot de molta i molta gent fou el president Puigdemont i el que representa: confrontació i no-rendició.