Fill del 12 d’Octubre

Sóc fill del 12 d’Octubre. I com jo mateix, milers de catalans. De mare guatemalenca, sóc fill d’un dels genocidis ètnic-culturals més bèsties mai perpetrats per l’ésser humà. I això sempre ho duré endins. En sóc fill com a víctima i en sóc fill com a botxí.

Sento doncs un sentiment ambivalent que mescla a parts iguals la culpa i la ràbia. La culpa per ser hereu directe dels colonitzadors que van arrasar amb els pobles resistents, i van imposar mando militari una llengua, una cultura i una religió, enfrontant les poblacions i segregant-les amb vestits “tradicionals” per un major control dels colons. La culpa de ser hereu d’uns criolls que han establert un sistema repulsiu en què han fet de l’ètnia indoeuropea un estatus socioeconòmic, un ascensor social.

I sento la ràbia de qui veu el seu país extorsionat 500 anys després pels hereus del 12 d’Octubre. Cinc-cents anys després d’haver comptat amb milions les morts de tal invasió, en molts d’aquells països segueixen manant els mateixos cognoms, fent i desfent, enriquint-se a velocitat de creuer, i fent-los avançar a pas de formiga. Sempre en nom de la seva estimada pàtria. De la nova pàtria o franquícia que ells mateixos han erigit, perquè la desconnexió –volguda- amb el passat, el menyspreu cap allò nadiu, segueix present.

Fa 200 anys potser molts d’ells van fer la independència, però tan sols fou una independència territorial. La subjugació continua avui dia, en termes moderns, les regles del joc del poder són inaccessibles, els oligopolis neden en l’abundància amb els peatges oberts, i ara ja no només en són indígenes els perjudicats, sinó també els fills de criolls que s’han anat barrejant amb els nadius, així com els que tot i ser-ne hereus no han pogut seguir el tren del diner i s’han quedat pel camí de l’elit.

El 12 d’Octubre és doncs una data en què no hi ha res a celebrar. El 12 d’Octubre és més que una pàgina negra, és un capítol funest de la història de la humanitat amb la cobdícia com a gran protagonista. El 12 d’Octubre és el tret de sortida a l’expansió dels pitjors valors de l’ésser humà.

 Sóc fill del 12 d’Octubre i demano des d’aquí perdó per tot el mal causat. Sóc fill del 12 d’octubre i prometo que no descansaré fins ajudar-lo a reparar.