El Paral·lel que volem: Fer renéixer un record dels anys 20 i 30

L’Ajuntament de Barcelona acaba d’anunciar la paralització de noves llicències a tota l’avinguda del Paral·lel. L’objectiu: fer un pla d’usos, un pla especial d’establiments de pública concurrència i activitats. És a dir, un pla que permeti ordenar els usos i activitats comercials del Paral·lel.

El Paral·lel és un símbol de la ciutat de Barcelona i des de fa almenys una dècada que es pensa i treballa sobre com recuperar l’avinguda perquè esdevingui de nou un pol d’atracció cultural i central per a Barcelona. Perquè recuperi aquella ebullició de principis del segle XX.

Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona amb Barcelona en Comú al capdavant fa un relat per explicar el Pla d’usos que sona estrany. Sona estrany perquè es nota que és un discurs que entra amb calçador.

Explicaré en quatre punts perquè no comparteixo certs arguments de partida sobre els que Barcelona en Comú exposa la necessitat de fer el Pla d’Usos del Paral·lel:

1.- En el mandat de l’alcalde Trias no es va fer cap obra faraònica al Paral·lel. Cap ni una. El projecte de remodelació en superfície va consistir en ordenar els usos de la calçada (bicicleta pel centre) i ampliació de l’espai públic amb continuïtat a nivell a la banda del Poble-sec i la creació de 6 petites places a la banda de l’Eixample. Tot coordinant-se amb la Generalitat per a fer possible l’accessibilitat mitjançant ascensor de l’estació del Poble-sec de la L3 de metro. Una reforma important en superfície, de 9.8M€, però alhora senzilla i pràctica davant un context de forta crisi econòmica.

D’on surt la crítica? Tota la crítica en què es basa Barcelona en Comú, com en el seu moment ho feu el moviment Som Paral·lel, es concentra en que aproximadament 1/4 del pressupost per la remodelació de l’avinguda en superfície va ser invertida en els fanals (enllaç 1 i 2). Uns fanals smart que havien d’ajudar a singularitzar l’avinguda. Tres anys després podem afirmar que fou un errada la seva col·locació perquè no s’ha pogut treure profit, i si s’ha fet no s’ha demostrat, del potencial que podia oferir aquest mobiliari en concret. El que havia d’haver estat una prova pilot del paper que podien tenir els fanals al s.XXI per seguir fent de BCN una ciutat intel·ligent al servei de les persones.

El que no pot ser i no és de rebut és que per la col·locació d’aquests fanals es titlli una obra de “faraònica”. Barcelona en Comú hauria de saber que la última obra faraònica que s’ha fet en aquesta ciutat ha estat l’edifici D-Hub, a les Glòries, de la mà del PSC amb Oriol Bohigas al capdavant del projecte, fins fa 2 mesos companys de viatge de BeC. 100M€ als quals cal sumar 3,8M€ anuals de manteniment. Una bestiesa injustificable. Dir que el Paral·lel de Trias fou una obra faraònica és populisme. Ras i curt. El mateix populisme que confrontava barris amb la reforma de la Diagonal.

2.- Barcelona en Comú diu també que el projecte del Paral·lel es va fer d’esquenes als barris. Dir això és no conèixer el procés del Pla Paral·lel que arrenca a principis del 2009 en l’època socialista de Jordi Hereu. En aquell moment encara amb l’ambició de fer una remodelació molt vistosa que queda aparcada per una remodelació utilitària i pragmàtica en el mandat Trias.

El pla Paral·lel es comença a treballar en el mandat del PSC-ICV a través d’una comissió de seguiment amb el teixit associatiu i empresarial més interessat en aquell moment per impulsar el Paral·lel. Una comissió de seguiment que canvia de nom a “espai de treball compartit” en el mandat de Convergència per justificar formalment i fora de conveni la inclusió dels veïns organitzats que volen dir-hi la seva al respecte. I hi entren i hi participen.

Explicar que es feia d’esquenes al barri és, per tant, faltar a la veritat. Un argument que es relliga amb la seva creença de que tot això només es feia pels “creuristes”. Per sort, des de l’agost l’Ajuntament ha enterrat públicament el discurs anti-turisme.

Ningú en parla perquè els diners que no veu ningú sembla que no existeixin, però la reforma del Paral·lel va servir per arreglar, i amb nota, un dels grans problemes que tenien els comerços de l’avinguda: les inundacions. La construcció de la primera fase del col·lector amb 5,8M€ d’inversió (enllaç 1 i 2 ) ha servit perquè els comerços ja no hagin de patir més quan plou. L’avinguda s’inundava fort un cop l’any de mitjana. Una política ben beneficiosa i gens visible per ajudar al comerç de proximitat.

La 2a fase del col·lector encara no s’ha iniciat, i en són tres. Tampoc els extrems del Paral·lel, ni se’ls espera, tot i el vot favorable del govern en un plenari al Districte de Sants-Montjuïc. Com tampoc la ordenació singular de terrasses del Paral·lel que queda a l’aire davant el principi d’acord de remodelació de la normativa de terrasses de la ciutat. Estaria bé parlar en paral·lel al futur debat de la ordenació singular de terrasses de la possible recuperació dels porxos perduts a l’avinguda.

3.- Un pla d’usos, com bé diu el nom, és un pla especial d’establiments de pública concurrència i activitats. És a dir, és un pla que ha de servir per diversificar el comerç i dirigir els tipus de comerços que volem que puguin aparèixer. Però en cap cas és un pla antigentrificació com volen vendre: La regulació dels lloguers, tant dels establiments comercials com dels habitatges no es pot fer a través d’aquest pla especial. La ciutat no té competències per a fer-ho.

4.- El Pla d’usos no servirà per a promocionar el teixit comercial. Aquesta mateixa idea va ser esgrimida per l’actual govern municipal pel Pla d’usos del Triangle de Sants-Hostafrancs sense cap fonament. El pla d’usos simplement és una eina per ordenar els “usos” comercials que hi pot haver en un espai concret. Però això de per sí és inútil si no hi ha un pla de comerç empenyent en paral·lel amb polítiques concretes per a ajudar els comerços. Un pla d’usos no és una eina de promoció econòmica encara que pugui modificar els fluxos econòmics del nostre barri. La millora comercial vindrà aplicant mesures del pla de comerç del Districte efectuat el passat mandat, de l’Estratègia de Reforç i Projecció del Comerç a Barcelona (2017-2019) o del Pla de Desenvolupament Econòmic del Districte recent impulsat, però no pas del Pla d’Usos del Paral·lel.

 

Per què crec que cal fer el Pla d’Usos del Paral·lel?

1.- Per donar continuïtat al Pla d’Usos del Poble-sec. Un pla d’usos que va estar congelat gairebé un any amb l’aprovació inicial fins que BeC no va tenir més remei que validar la feina feta pel grup motor sorgit de l’espai de treball compartit, explicat abans, que representava la pluralitat del barri.

Portem, per tant, 1 any i mig de retard. Comptant des del moment en què va aprovar-se inicialment el pla d’usos del Poble-sec.

Des del meu punt de vista, el quid de la qüestió és com fem un pla d’usos que sigui prou atractiu com per ordenar de forma singular el Paral·lel, impulsant-lo culturalment, sense treure incentius a que la gent intenti muntar coses dins del barri. Com evitem que la nova regulació desincentivi fer coses a dins del barri.

2.- Perquè és necessari ordenar els tipus d’establiments que puguin emergir per evitar el que hem vist al c/Blai: Un carrer que ha anat expulsant el comerç tradicional i on només els bars han estat capaços d’establir-s’hi amb èxit. Un èxit que ha comportat problemes de convivència i una degradació progressiva de la qualitat del comerç.

3.- Per posar les eines que ens permetin fer del paral·lel de nou una avinguda cultural de referència. Per recuperar aquell imaginari dels anys 20 i 30 que tan bé explicava l’exposició del CCCB: El Paral·lel 1894-1939 (enllaç 1 i 2).

La clau de l’impuls cultural és el que fem que passi a l’espai públic. Com lliguem les places del Paral·lel amb espectacles a l’aire lliure que estiguin en marxa, o no, als diferents teatres i espais culturals dels barris limítrofs. Que l’espai públic serveixi com a mostra i punt d’atracció del que passa dins els locals del Paral·lel i barri endins.

I és important preguntar-nos com relliguem tots els centres cívics entre ells perquè es complementin (Albareda, Cotxeres-Borrell, Sortidor…). Quin paper ha de jugar una futura remodelació del Teatre Arnau? Què aportarà de nou a la zona que no pugui aportar Albareda o Cotxeres-Borrell? Hi ha d’haver un consens clar i ampli de què volem que hi passi al paral·lel, que això beneficiï els locals de representació cultural i els comerços i que sigui vist alhora com un valor afegit pels veïns que hi viuen.

 

El Paral·lel que volem

Hi ha un consens clar i ampli pel conjunt del consistori en la voluntat de fer de nou del Paral·lel una avinguda on la cultura popular emergeixi amb llibertat. Un paral·lel que recuperi amb força la vida que el franquisme va escapçar de cop. I és la cultura la base sobre la qual hem de construir un Paral·lel que sigui vist més com un punt d’unió que no pas de barrera entre els barris. Un paral·lel que sigui el referent cultural a la ciutat, adaptat a les tendències del segle XXI. Un paral·lel que deixi de ser un miratge del passat. Treballem-hi tots per a fer-lo possible.