De fam i biocombustibles

LA PUJADA DELS PREUS DEL MENJAR

Qui ens havia de dir que justament ara, quan la humanitat està aconseguint les collites més importants de la història, es produiria una de les pujades de preus més abruptes en els aliments bàsics.

Des de fa uns mesos que sentim que arreu augmenten les protestes entre la població més desfavorida per l’ascens del preu del menjar. El preu d’una tona de blat ha arribat fins als 400$, el màxim que es recorda, i el preu d’altres productes agraris com el blat de moro, l’arròs o els cereals han arribat també a límits estratosfèrics.

Els més perjudicats han estat les persones que viuen en les ciutats del tercer món i que cobren uns sous que de cop i volta s’han tornat gairebé insuficients per pagar el que costa posar un plat a taula.

A l’altre costat de l’assumpte hi trobem els pagesos, que sembla que són els grans beneficiats de tot plegat. El valor dels seus productes està pujant tant, que és força probable que els propers anys, el creixement econòmic de molts països del tercer món provingui d’aquest sector en alça. A més, això derivarà en un flux de immigrants des de les ciutats fins als camps per a trobar feina i assegurar-se l’alimentació ajudant a pal•liar el despoblament rural que s’ha produït durant la darrera centúria.

Aquests guanys en el sector agrícola tenen no obstant un fort perill ecològic. Els darrers anys ha augmentat la superfície de selva talada per a convertir-la en terreny cultivable, en especial a l’amazona, i tenint el món com el tenim els governs dels respectius països responsables haurien de fer tot el possible per evitar una desforestació massiva propulsada pels alts preus dels aliments.

Veiem, doncs, que el fenomen és molt complex, però es pot afirmar que hi ha dos temàtiques que ens han dut fins al punt on som avui.

La primera és el gran creixement econòmic que han viscut la Xina i la Índia. Aquest ha permès que cada cop més gent demanés menjar carn. I per a produir un kg de carn calen 8kg de cereals. Si hi sumem que estem parlant dels dos països més poblats (amb diferència) del planeta ja ens podem ensumar que la cosa és greu, i que no es preveu que la tendència es giri, sinó que es reforçarà.

L’altre, sí que pot canviar. I és la utilització generalitzada de cultius agraris per a produir etanol. Envaïts per la febre verda i ecologista, el món occidental no s’ha parat a pensar si l’etanol era un bon substitutiu pel petroli i s’hi ha llançat de cap sense pensar en les conseqüències.

L’augment de demanda per apaivagar la nostra set insaciable de combustibles com a espècie, sumada a la mala consciència d’haver creat un funest canvi climàtic ens han acompanyat pel camí amb alegria.

Tallar els subsidis que el govern dels EUA dóna per la producció d’etanol seria una bona opció a nivell social doncs, però (la social) no seria la única raó per deixar de produir etanol, tal i com veurem en la segona i última part de l’article. La poca eficiència d’aquest, i l’aparició de millors biofuels seran els heralds de la seva desaparició.

L’ESTAFA DEL BIOETANOL I L’ESPERANÇA DEL PETROLI

És curiós veure la fama que té l’etanol en l’actualitat, quan veiem que ja fa cent anys Henry Ford el va descartar com a font d’energia per als seus cotxes, i que és sabut que la quantitat de calor produïda per la crema d’un litre d’etanol és només dos terceres parts de la que s’aconsegueix cremant la mateixa quantitat de petroli.

A més l’etanol absorbeix aigua de l’atmosfera, cosa que fa que si no es barreja amb un altre fuel com el petroli, el resultat sigui que els components del vehicle es corroeixin en un parell d’anys. Sense tenir en compte és clar, que sovint la producció de l’etanol ja consumeix més energia de la que proporciona.

Com veiem, d’inconvenients en té uns quants. Però no són els únics. La producció d’etanol significa també grans subministres d’aigua, de manera que per produir 50 milions de galons anuals (3,8 litres d’aigua són un galó), són necessaris 500 galons d’aigua per minut. Si feu comptes veureu que és una animalada de dimensions extraordinàries. Fins al punt que en àrees amb tendència a les sequeres, la producció d’etanol només aconsegueix augmentar les dificultats de la falta d’aigua.

Però el que vertaderament ha convertit a l’etanol en una font d’energia inviable per al futur és que és produït a partir de cultius que fins ara tenien com a finalitat el consum humà. La última setmana de març, per exemple, el preu del blat va augmentar un escandalós 25%.

És més, existeixen estudis que afirmen que seria necessària tres vegades la superfície cultivable de la terra per a aconseguir igualar el 40% del consum mundial de petroli. Una bestiesa doncs que es pretengui que el bioetanol substitueixi el petroli com la principal font d’energia dels nostres vehicles.

Amb tot això no vull dir però que haguem de deixar de banda completament la producció d’etanol, però si que ha de canviar la visió que se’n té com a biocombustible. L’etanol pot ser molt útil per reutilitzar residus vegetals, però no serà mai el successor del petroli, i les empreses que com Renault han muntat la seva política pels propers anys entorn seu s’ho hauran de fer mirar dues vegades, i també els dirigents europeus que volien fer-lo servir per combatre el canvi climàtic.

Sabent això, el món científic està en ebullició cercant la creació d’un combustible d’origen biològic que no sigui agressiu amb el medi ambient i pugui ser una alternativa veritablement viable al petroli.

S’ha provat amb el butanol o l’octanol, que són similars a l’etanol però amb més àtoms de C, però cap dels dos tenen gaire futur. S’assemblen massa a l’etanol i no representen una millora real.

Una de les línies més interessants de l’actualitat és la producció d’isoprenoids amb característiques similars al petroli modificant el metabolisme de certes bactèries per a què el produeixin amb eficiència. De manera semblant, una empresa de Califòrnia, LS9, està tractant de modificar genèticament microorganismes per a què produeixin àcids grassos d’entre 18 i 30 C que és la xifra ideal per al biodièsel.

El més interessant però, és el que ha aconseguit una empresa valenciana anomenada Bio-fuel systems. Han aconseguit produir un biocombustible que han anomenat biopetroli i que pel que es veu, té tots els avantatges del petroli però sense els seus inconvenients.

Redueix les emissions de CO2, no aporta SO2 i està exempt d’altres productes secundaris nocius que es deriven de la combustió del petroli.

Ho aconsegueixen mitjançant unes algues modificades genèticament per a què es reprodueixin més ràpidament i mostrin una taxa major en la producció del biopetroli. A més, té el gran avantatge que amb només la superfície de Costa Rica o Bòsnia-Herzegovina (52.000 km² aproximadament) podria igualar la producció mundial de petroli que existeix en l’actualitat. És a dir que amb una superfície industrial de 1,5 vegades Catalunya, el món podria renunciar tranquil•lament al petroli.

Els biofuels tenen un gran futur, ens ajudaran a lluitar contra el canvi climàtic i la seva adopció no perjudicarà l’economia sinó que la revitalitzarà, però no cal que pel camí matem de fam milions de persones. Hi ha altres vies per substituir el petroli que no són l’etanol, només cal que obrim els ulls.