Convergència 2.0

Què és Convergència?

O millor dit, què era Convergència? Quan parlem de refundar el partit ens hem de qüestionar què representava el partit el 1974. Quines esperances reunia? Per què es va crear Convergència Democràtica de Catalunya? La web del partit ens recorda els tres objectius fundacionals: (1) Recuperar les institucions catalanes, (2) assolir una democràcia avançada i (3) modernitzar el país.

S’han acomplert?

(1) Les institucions catalanes s’han recuperat, però estan ben limitades. Competencialment hem tocat sostre amb l’Estatut del 2006 retallat, humiliat i esquarterat pel TC des d’un despatx. El xoc amb l’Estat davant qualsevol iniciativa del govern català s’ha normalitzat, institucionalitzant el conflicte i la invasió de competències. Els continuats recursos del govern espanyol davant el TC per limitar la nostra capacitat d’acció atempten contra l’autogovern català fins a ridiculitzar-lo amb un control ferri i humiliant de les finances de la Generalitat.

(2) La democràcia d’aquest país té molt camp per recórrer, i és més reactiva que no pas proactiva, però l’escletxa entre Catalunya i Espanya en termes de qualitat democràtica cada vegada és més evident. Una democràcia avançada pels estàndards del 1974 i venint d’una dictadura no és la mateixa que necessitem el 2016, en ple segle XXI. Vivim dins l’era d’Internet, que ha trencat els esquemes tradicionals de fer política, i ens fa fluctuar entre la híper informació i la desinformació. Serà cabdal, doncs, saber triar i aprofundir en les millors pràctiques democràtiques adaptant-les a la realitat i a la idiosincràsia del nostre país.

(3) Modernitzar el país és una tasca sempre incompleta. La realitat, però, és que el país, avui, dins d’Espanya, i des d’un punt de vista relatiu, va endarrere, no avança. La voluntat de Madrid d’invertir el mínim en posar al dia les infraestructures i serveis que Catalunya necessita, aquest tacticisme d’Estat de no ajudar Catalunya a desenvolupar les seves capacitats, per sort ha tingut resultats magres pel caràcter emprenedor de la nostra societat. Tot i així, és una evidència que per potencial econòmic, científic, esportiu i cultural demostrat, no pas per pur caprici, Catalunya s’està modernitzant més lentament del que podria per ella mateixa.

Tres objectius incomplerts que reformulats encara són necessaris: (1) Alliberar les institucions catalanes del control de Madrid i posar-les a disposició dels catalans i les institucions europees; (2) Assolir una democràcia més transparent i participativa amb mecanismes de vigília i control independents i implacables vers les males praxis; (3) Europeïtzar Catalunya en tots els àmbits i ser pioners en nous estàndards homologables.

L’Independentisme reformista

El catalanisme ha fet girar sempre tota la seva acció i discurs en la millora del benestar dels habitants de Catalunya. I aquesta és la principal raó de ser de Convergència. El catalanisme té un nucli previ a l’independentisme, el dret a decidir i el sobiranisme: el reformisme. L’independentisme serà reformista o no serà. D’altra manera morirà. Perquè, recordem-ho, no estem en aquesta aventura per a fer una nova Espanya, ni tampoc una Espanya nova. Hi som per a ser independents, sí, però sobretot per poder seguir sent catalans. I tenint ben clar que Espanya ha de ser el nostre principal aliat i soci comercial al món.

Assumint que la globalització és una realitat irreversible, és necessari que puguem decidir per nosaltres mateixos com formem part en els diferents espais de relació supranacionals per a protegir-nos del magma d’una no-identitat comuna. Però sobretot, i essent Catalunya un país tan petit, és especialment important: que marquem tendència, que siguem útils als ulls dels altres Estats i que la nostra capacitat d’influència es mesuri per l’avantguarda de la nostra societat i el nombre de bones pràctiques o lleis que països veïns o més llunyans vulguin adaptar. En un món globalitzat només podem aspirar a tenir soft power. I per assolir-ho, com a país, hem d’excel·lir en el major número de camps.

Refundar-se per reconnectar

Quan Convergència planteja refundar-se ho ha de fer amb un objectiu clar: Ser una eina útil capaç de sumar el màxim de voluntats per a fer possible les aspiracions de progrés dels catalans. Quan Convergència planteja refundar-se ho ha de fer per esdevenir un referent de la bona política.

La refundació de CDC tindrà sentit, doncs, si s’obre al màxim de gent possible, militant i no militant, i es planteja (1) de portes endins com un canvi de model de partit en què es discuteixi tot: tant el que va bé com el que va malament. (2) I de portes enfora com una revisió del nostre pensament i idees, a fons. Cal deixar de banda els apriorismes, els prejudicis i abstreure’ns de quin partit monopolitza un o un altre discurs. Hem de debatre i posar al dia el nostre ideari i sortir a defensar-lo amb els matisos que calguin, però sense trair mai els nostres ideals. Perquè no es tracta de fer encaixar el nostre discurs en un suposat buit electoral, es tracta de què el nostre discurs sigui coherent amb el que pensem i amb qui volem representar.

Convergència va néixer com un moviment i es va institucionalitzar al arribar al govern en forma de partit o de màquina electoral segons es miri. La desconnexió del partit amb la societat civil va anar creixent i avui dia és una evidència. Hi ha poques cares joves o de mitjana edat liderant entitats properes a Convergència, especialment a l’àrea metropolitana. És per això que és necessari reconnectar amb el batec dels pobles i els barris de cada ciutat; reconnectar amb els seus referents associatius i emprenedors. Si volem un partit líder i representatiu hem de buscar referents de tots els àmbits a cada poble i ciutat. Com al 1974: líders buscant líders. I no tornar a abandonar els espais de construcció social. Mai més.

Per tot això cal refundar CDC, cal una Convergència 2.0 que reformuli els objectius fundacionals: (1) Independentisme enlloc d’autonomisme; (2) una democràcia més transparent i participativa; (3) una Catalunya reformista i líder en bones pràctiques a nivell europeu.

Només així podrem donar al país una eina que ens ajudi a fer les darreres passes amb pas ferm cap a la independència. Una eina, inclusiva i d’ampli espectre, útil per a la construcció d’un país més pròsper i just.

Articles relacionats:

Camargo Sarri, Sergi (2013) “Retornar als orígens: causes i solucions per a la desafecció política ciutadana.”

Camargo Sarri, Aleix (2016) “Fer primàries és útil.”

Camargo Sarri, Sergi (2016) “CDC: Congrés sense Secretari General?“

Camargo Sarri, Sergi (2016) “Convergència Accessible“

Camargo Sarri, Sergi (2016) “Fer un nou partit és fer taula rasa“