Algunes idees sobre la moneda d’Ada Colau

La proposta d’Ada Colau i Barcelona en Comú de crear una moneda pròpia de Barcelona per a pagar part del sou als funcionaris i subvencions a entitats, em va generar unes quantes idees que he debatut amb alguns amics. Ara que he tingut una estona les deixo aquí apuntades:

  1. Empobriria els treballadors públics respecte els qui es dediquen al sector privat, doncs l’administració limita on cal gastar part del sou.
  1. Crear una moneda del no res requeriria un control de la quantitat de “moneda” en circulació per evitar tendències inflacionàries. Caldria crear un “Banc Central de Barcelona”?
  1. Que un govern d’Ada Colau i Podemos pogués “imprimir bitllets” a voluntat podria donar peu a la pràctica de polítiques populistes de repartiment de diners entre entitats amigues. 
  1. Una moneda pròpia, que perdés la credibilitat causaria una devaluació de facto devastant el sou dels treballadors de l’ajuntament i la capacitat d’actuació de les entitats.

  1. Perill real que la impressió a gran escala d’aquesta moneda es fes servir per compensar pèrdues en l’entrada d’impostos en cas de crisi o pèrdua d’inversions per males polítiques.
  2. Si la moneda de Barcelona és admesa per l’Ajuntament per pagar impostos i és convertible en moneda de curs legal, pot posar-se en risc l’equilibri pressupostari de la ciutat.
  3. Les experiències reeixides de monedes  de ciutat o vals de consum son d’iniciativa privada i tenen com a finalitat vigoritzar el comerç local, es donen a escala relativament petita en ciutats on la seva població no hi consumeix. La proposta d’Ada Colau i Barcelona en Comú no compleix aquests requisits.
  4. El canvi oficial es podria descompensar sobre el canvi real i crear un mercat negre de moneda.
  5. Tenir una moneda de la ciutat no farà Barcelona més pròspera ni crearà llocs de treball. Els llocs de treball es creen atraient inversions i duent a terme una política favorable als emprenedors i la ocupació activa.
  6. Barcelona és una ciutat que ha de competir amb les principals ciutats europees; no pot caure en tendències proteccionistes. De la mateixa manera que la ciutat es beneficia del consum què hi fan els no residents, la competència altres ciutats, de dins i fora de Catalunya, beneficia els seus ciutadans, en tenir un comerç de qualitat i proximitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.