Però si és el currículum!

Font: gencat.cat
Font: gencat.cat

Ahir al matí vaig anar a visitar una Oficina de Treball del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya). Un espai curiós d’atenció a la ciutadania on conflueixen (i conviuen) funcionaris de la Generalitat amb funcionaris de l’Estat, INEM – SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal).

Vaig anar-hi amb la intenció “d’allistar-me” a la prestació d’atur mentre no trobi una nova feina. Com que la prestació d’atur s’ha de sol·licitar posteriorment a fer una demanda d’ocupació, amb l’ajuda del funcionari present vam anar omplint el meu currículum.

Tot anava correctament, fins que comencem a omplir algunes aptituds complementàries a les titulacions. Mentre ho fèiem, en una ullada ràpida veig com a opció “programació” o quelcom similar. I li dic: “A veure? En vaig fer a la carrera”. I diu, Ok, ho posem. I com que hi ha diferents graus dins les aptituds, quan veig que m’anava a posar d’expert, li dic que no. Que em posi “nocions”, que ho entenc tot, però que seria mentir dir que em puc posar a programar alegrament. I em diu: “Però si és el currículum!”.

“Però si és el currículum!” és una de les frases més lapidàries que he escoltat mai. Però què vol dir això? Barra lliure? I que t’ho digui el propi funcionari té delicte! Com s’han de prendre les empreses seriosament els currículums que surten d’allí si el propi funcionari t’incita a inflar aptituds inexistents? Com ha de ser eficaç el SOC si a la salsa que cada persona hi posa hi afegim l’empenta de la pròpia administració? Quin valor té un currículum en que no saps què és cert i què no? Ja us ho dic jo: CAP.

Llavors és quan un entén perquè en aquest país a diferència dels nòrdics, als nostres alts representants no els passa res quan inflen el currículum sobre els seus estudis. Al nord dimiteixen, de la vergonya. Aquí, res. I no els passa res perquè tothom ho té acceptat com quelcom normal per establir un mínim estatus social o “per trobar feina”. No els passa res perquè la gran majoria de la població ha estat còmplice d’aquesta mala pràctica.

La culpa no és del funcionari, d’aquest o d’altres que sense mala fe ho facin, que m’ha atès, tot sigui dit, de forma exquisida i excel·lent. La culpa és del conjunt de la societat. Una societat que fa de la picaresca el seu savoir-vivre i que impregna tots els estrats socials amb una perillosa premissa: la mentida pel diner.

És el currículum, estúpid!, la carta de presentació que idealment hauria de servir per a què una persona trobés feina. Explicat de mil maneres diferents, més o menys ensucrat, però sense mentides. Tanmateix, “Però si és el currículum!” és la frase que defineix realment tot un país i que no deixa d’encarnar l’antítesi del sistema que anhelem i en què ens trobem irremeiablement immersos: Són els contactes, estúpid!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *