Per una Llei de Desconnexió Laboral

Fotografia de Getty Images/PhotoAlto

L’era moderna

Any 2017. Al bell mig de la 3era revolució industrial amb la impressió 3D i 4D com a bandera insígnia, amb els robots aixecant el cap en cada cop més tasques rutinàries, la hiperconnectivitat mòbil és una de les innovacions que més impacte directe ha tingut en la nostra vida quotidiana. Els últims 10 anys Internet ha transformat la nostra forma de comunicar-nos i també de treballar. De forma radical.

Les 8 hores laborals són una utopia en un món en què un emprenedor per triomfar amb la seva empresa (no tenir pèrdues) haurà de comprar temps al rellotge. Les 8 hores laborals són una utopia en un món on cada cop hi ha menys feina per a tothom. I aquesta por, legítima i natural, per perdre la feina fa que els treballadors allarguin massa sovint la jornada laboral fora de les hores de feina. Aquesta necessitat de ser considerats imprescindibles per mantenir la feina, acaba fent que, per voluntat pròpia o no, molts treballadors s’enduguin a casa la feina. Malgrat que més hores de feina, com ens recordava The Economist, suposin un decreixement de la productivitat.

Quan aquesta hiperconnectivitat, volguda o no, amb la feina més enllà del propi lloc laboral o hores de la jornada laboral, es normalitza mitjançant la consulta i resposta de l’e-mail i xats fora de les hores de feina, o la recepció i emissió de trucades, tenim un problema.

Els drets laborals són drets que han de garantir-nos per sobre de tot poder mantenir una bona salut mental i física. Cap feina hauria de comportar insomni, ansietat i estrès de forma crònica. I és un fet que aquesta hiperconnectivitat laboral està provocant a nivell mundial l’eclosió d’aquests trastorns vitals. No pot passar per alt que els últims 10 anys s’ha duplicat el consum d’hipnosedants amb prescripció mèdica (ansiolítics, antidepressius i somnífers).

La hiperconnectivitat ha entrat a les nostres vides, de cop, sense avís. I no hem estat educats per saber-hi conviure. No hem estat educats per saber gestionar-la. I és per això que cal actuar per combatre els efectes negatius que pot tenir en la nostra vida no posar límits a l’ús de les comunicacions digitals del món laboral fora de l’horari de treball.

 

Llei de Reforma Horària i Llei de Desconnexió Laboral: 2 objectius a assolir amb la independència

I és en aquest punt que entren en joc dues possibles lleis quan siguem un Estat. La primera és una llei que ja fa temps que se’n parla i que ja està impulsant el govern de Junts pel Sí: la llei de Reforma Horària. Una reforma que es marca: (1) Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina. (2) Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida. (3) Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar. (i 4) Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

És important relligar els cicles vitals de les persones amb el cicle del Sol? Hem oblidat potser durant massa temps que no som pas aliens al que passa al nostre entorn. Ha estat un error de l’era moderna anar allargant mica en mica els horaris fins que ens sembli normal que una emissió en Prime Time comenci a les 22:30h de la nit? El que planteja la Reforma Horària no és un canvi d’hàbits que en un futur pugui aconseguir-se aprovant una simple llei. Però és un principi per anar marcant mica en mica en els diferents àmbits de la nostra vida laboral i social uns canvis que ens permetin, com deia abans, fer més fàcil poder mantenir una bona salut mental i física. I assolir alhora, més fàcilment, la conciliació familiar.

La llei de Desconnexió Laboral és la segona llei que caldria començar a preparar de cara a una Catalunya independent. Quan parlem de la llei de Desconnexió en el món laboral ens referim concretament a una llei de l’estil ja impulsada a França que impedeixi que els treballadors puguin seguir rebent o enviant missatges i/o trucades de feina més enllà de les hores de feina o quan estan de vacances. Que no hagi de ser una elecció fer-ho o no fer-ho. Que hi hagi el recolzament social i polític fet llei que els empari en tal decisió. Que no pugui ser això tampoc un motiu implícit a mig termini de mobbing o acomiadament. Desconnectar de la feina, poder marcar uns límits, ha de ser un dret laboral. Una situació agreujada en l’era de l’internet mòbil on vivim el perill de mesclar a parts iguals sense voler el temps d’oci amb el temps laboral. La llei de Desconnexió Laboral, per tant, és una llei vital per garantir la salut dels treballadors.

És hora d’actuar per renovar les eines que ens permetin garantir de nou en el món laboral la salut mental i física de la nostra ciutadania. Desenvolupar la nostra pròpia llei de Desconnexió Laboral hauria de ser una prioritat en el nou Estat, un cop Catalunya guanyi el poder per regular el mercat de treball.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *