Per un nou relat europeista

Europa de cristallEuropeus i porucs. Sí, assumim-ho som porucs de mena. Qui és prou valent per assumir les pròpies contradiccions? Qui és prou valent per a parlar clar del present? Qui es prou valent per a reescriure el triomfalisme del passat?

L’auge del gihadisme a europa per europeus mateixos (!) és una fallada greu del nostre estat del benestar; de la nostra societat no-inclusiva. Hem fallat. I sense entrar a jutjar si es tracta d’una causa-efecte, aquesta bretxa oberta a Europa que no deixa de sangrar coincideix amb una davallada de la importància d’una sèrie de valors. Coincideix amb l’auge i lloança a l’individualisme; amb la relativització de la importància de la família, clau en el nostre estat del benestar; amb l’oblit i menyspreu de la cultura cristiana (no pas de la religió) de la nostra vida quotidiana, les nostres arrels europees; amb la promoció del mínim esforç i el màxim rendiment; amb la davallada del compromís desinteressat. Ens hem anat tancant cap endins i tot ha anat “bé” mentre nosaltres hem anat “bé”. I ara, què? Remordiments. Hi ha coses que canviaran ràpidament, el context ho obliga. Gairebé a la força. D’altres, serà d’un esforç titànic si les podem recuperar. El moment de crisi que viu Europa és culpa d’Europa. De ningú més. Buscar culpables a fora és llençar la pilota endavant. Cap al desconegut.

L’extremisme creix perquè el sistema falla. I s’ha de combatre. Especialment, l’extremisme islàmic s’ha de combatre començant per assumir com a europeus una auto-crítica ponderada al que representem i sempre hem defensat.

Si ens seguim fent trampes al solitari i culpant simplement la guerra de l’Iraq del conflicte en que vivim, no avançarem. Això va més enllà d’Iraq. Hem d’evitar alimentar amb més odi la ràbia que volen que sentim. La pràctica totalitat dels musulmans es posicionaran sempre en contra de tals barbàries. Però hem d’evitar que un discurs abrandat i encegat occidental els acabi fent justificar tals accions sense defensar-les. Davant l’odi, comprensió. Davant l’odi, auto-crítica. Davant l’odi, intel·ligència. Davant l’odi, amor.

Hem de construir un nou relat europeista amb la comunitat musulmana a dins. Si volem que Europa pugui seguir mirant endavant tal i com la coneixem. Ja no hi ha marxa enrere. Això vol dir refer els ponts de la història. I acabar amb les pràctiques neo colonials. Acabar amb la doble moral. Acabar amb unes pràctiques que hem tolerat perquè “ens anava bé” i perquè “ho hem fet sempre”. I tot això sense renunciar al millor benestar possible. I sense renunciar a exportar a qui ho vulgui el nostre model de societat i democràcia. Hem de construir un nou relat europeista. Coherent. Alliberat de contradiccions. Capaç de mirar-se al mirall i somriure. Capaç d’agradar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.