La Barcelona dels barris

Portada programa electorial CiU 2015

*Barcelona, poble de pobles, barri de barris, té una configuració molt heterogènia. I ha anat forjant amb el pas del temps una personalitat i una cultura local pròpia, barri a barri, que fa de contrapunt a la gran metròpolis de la Mediterrània que alhora representa. Cada antic poble i cada barri, amb més o menys història, han anat configurant l’ànima de Barcelona. La ciutat és el retrat de tots ells. Conèixer les necessitats, potencialitats i virtuts de cada barri és la millor manera d’entendre on som, d’on venim i cap a on anem per projectar amb el màxim encert cap a on volem anar.

El barri és la unitat bàsica d’organització territorial de la ciutat, i a partir de la qual s’han d’anar articulant els diferents objectius de ciutat, el més important dels quals és que tots els ciuta- dans de Barcelona, visquin on visquin, puguin accedir i gaudir dels mateixos serveis des de la proximitat territorial. A més, Barcelona és una ciutat ben compacta i ordenada a partir de la centralitat del Pla Cerdà, que ofereix una connectivitat ràpida i eficient entre els diferents barris de la ciutat.

La construcció de la ciutat des dels barris ha de garantir l’expansió d’un model propi de ciutat basat en el comerç de proximitat. La ciutat ha de cosir encara moltes de les ferides que grans infraestructures i el franquisme van provocar a l’entramat urbà i de les quals es ressent per avançar cap a una societat més cohesionada, digna i per a les persones. Només uns barris dignes permetran posar els fonaments perquè la mobilitat interna dels barcelonins augmenti sense recels i s’homogeneïtzin a l’alça els indicadors de progrés de cadascun.

Posar en el mapa els punts atractius dels diferents racons de Barcelona, allunyats del centre mediàtic i històric, és una de les formes de començar a potenciar la redescoberta de la ciutat entre els barcelonins. Aquesta és la virtut i l’ànim dels plans de turisme de districte de la ciutat. Uns plans enfocats principalment de cara als barcelonins mateixos.

Els barris d’entrada i sortida de la ciutat tenen alhora un gran futur d’ara endavant, amb una capacitat de transformació, ja que n’hi ha molts que encara s’estan forjant. I un avantatge com- petitiu clau, cada vegada més ben valorat, més zones verdes i en alguns casos directament un pulmó verd i natural just darrere com poden ser Collserola i Montjuïc.

Barcelona i els barcelonins estan immersos alhora en un procés de canvi que demana avançar cap a una ciutat de velocitat humana, més eficient i d’emissions zero. Aquest procés d’assimilar les constants vitals dels barris als pobles sense deixar de ser ciutat és un repte apassionant i possible: obtenir les virtuts d’una vida tranquil·la de poble sense perdre la proximitat, oportu- nitats i connectivitat d’una gran ciutat.

La proliferació d’horts urbans gestionats per entitats, la transformació de molts carrers en pla- taforma única amb prioritat per als vianants, l’inici de la implantació de les superilles, l’obertura de la gestió de diferents espais i centres a la ciutadania, la participació en els projectes cada cop més localitzada, són símptomes d’una clara determinació del govern per fer avançar la ciutat en aquesta direcció.

La crisi econòmica i social ha posat sobre la taula de nou la necessitat de reindustrialitzar la ciutat. Som conscients que la ciutat no pot continuar perdent pes en aquest teixit productiu, clau en la història del país. La creació d’ocupació és la primera prioritat de la ciutat, i una apos- ta clara en aquest sentit, i de foment de l’autoocupació, ha estat la implantació dels Ateneus de Fabricació als diferents districtes de la ciutat. Espais de creació que han de permetre a Barcelona reindustrialitzar-se des dels barris mirant al món sense sortir de casa. Alhora, és més important que mai anar dotant la ciutat d’espais de trobada i treball per aprofundir en el partenariat publicoprivat. Espais que permetin compartir informació, formació i objectius de ciutat amb el conjunt d’entitats i empreses que volen fer de Barcelona una ciutat d’equitat, oportunitats i justícia social tot col·laborant amb l’administració des de la lleialtat i la complementarietat.

Cal, a més, continuar relligant els barris socialment. I és clau fer-ho amb la cultura com a principal motor d’integració i amb la col·laboració activa de les entitats del territori. La multiculturalitat dels barris, la Barcelona de les identitats múltiples, és una riquesa extraordinària i és alhora una oportunitat que hem de saber aprofitar per acostar realitats culturals llunyanes. Un co- neixement que ens ha de servir per entendre més fàcilment les seves necessitats i anhels i anar buscant horitzons comuns per seguir fent de Barcelona un projecte de ciutat inclusiu i obert que permeti a tothom que ho vulgui endegar un projecte de vida amb equitat d’oportunitats.

La proximitat és un valor afegit i puntal de la ciutat de Barcelona que entra en una nova dimensió il·lusionant amb l’impuls del govern obert. L’oportunitat de participar i codecidir en els projectes del dia a dia dels barris i la ciutat serà cada vegada més fàcil. Barcelona, com a construcció col·lectiva, ha de posar a disposició de la ciutadania tota la informació essencial per governar la ciutat i així poder nodrir-se de totes les aportacions i propostes que permetin fer avançar més de pressa els barris i el conjunt de la ciutat. Els districtes, l’Ajuntament de proximitat dels barris, han de continuar sent la porta d’entrada, recepció, resposta i acom- panyament dels veïns i veïnes dels barris. La transversalitat dels projectes que emanen dels barris en la gestió del dia a dia ens condueix de mica en mica cap a un necessari augment de l’autonomia dels districtes a l’hora de prendre decisions emmarcades en el territori i poder així prioritzar i redireccionar els recursos més fàcilment.

La Barcelona dels barris és la construcció col·lectiva permanent d’una ciutat pròspera, propera i moderna, i que ha de tenir com a horitzó assolir una metròpolis a velocitat humana, ben connectada, sostenible i assequible, on cap barri ni cap persona no quedi enrere.

Mesures:

  • Aconseguirem que tota persona ciutadana de Barcelona pugui disposar de la mateixa tipologia de serveis i equipaments a una distància semblant.
  • Dotarem de més autonomia els districtes en la presa de decisions i gestió dels recursos del dia a dia.
  • Incrementarem un 1% anual el percentatge global del pressupost municipal destinat als districtes.
  • Impulsarem nous espais patrimonials a tots els districtes de la ciutat.
  • Integrarem espais d’horts urbans a cadascun dels barris per a ús prioritari de la comuni- tat educativa infantil i dels casals de gent gran.
  • Habilitarem espais concrets d’art efímer en l’àmbit públic de tots els barris.
  • Habilitarem espais concrets d’interpretació musical lliure, amb l’instrument fix, en un parc de cada barri.
  • Fomentarem espais de trobada per a l’intercanvi de coneixements intergeneracionals als barris.
  • Estendrem el concepte de les superilles a tota la ciutat, posant les persones de nou com a prioritat principal en l’espai públic.
  • Farem que tots els barris de la ciutat estiguin connectats amb un mínim de dos sistemes de transport públic.

* Capítol del programa electoral de CiU del maig del 2015 escrit per mi mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada