Imaginant Barcelona – Agricultura Vertical: un projecte de present per una necessitat de futur

vertical farming_concept
Font: The Economist

La crisi econòmica i social fruit de la bombolla immobiliària i la respectiva crisi del deute ha fet tocar de peus a terra a la societat catalana, que juntament amb al resta d’Espanya i alguns països de l’eurozona, havia viscut durant anys per sobre de les seves possibilitats.

Recuperar el nivell d’ocupació serà difícil i un procés lent, especialment quan ja partíem d’un atur estructural ben alt. Es tardaran anys en recuperar els nivells d’ocupació en temps de bonança i tot i així sembla ben complicat que siguem capaços de produir suficients llocs de treball en un sector industrial any rere any més automatitzat. A la vegada tot fa pensar que el sector serveis seguirà en augment mentre tingui capacitat d’absorció. Un sector al qual pot tenir sortida molta gent que provenia del món de la construcció ja que són majoritàriament feines poc qualificades. 

Els sous precaris que estem veient i seguirem veient per a poder ser mínimament competitius farà que cada cop la gent miri més a l’autoproducció de tot allò que pugui, sense oblidar la reutilització i el reciclatge dels béns. 1€ és 1€. Ara més que mai. Sense entrar en les impressores 3D que són les protagonistes d’aquesta emergent Tercera Revolució Industrial que comencem a veure néixer, la gent buscarà maneres d’estalviar diners. Perquè el valor del diner, amb la congelació de salaris i un creixement del PIB petit, seguirà disminuint de forma relativa sobre el conjunt de productes, però especialment respecte els productes d’alimentació ja que la població mundial va augmentant exponencialment. Es calcula que per alimentar els 7 mil milions actuals es fa servir la mateixa superfície que tot Sud-Amèrica. Si els mètodes de producció no canvien el 2050 farà falta, a més a més, una superfície cultivable equivalent a Brasil per abastir els 10 mil milions de persones que es projecten. Però…no existeix tanta terra (!).

En aquests anys de crisi hem vist com sorgia a la ciutat un altre fenomen amb força: els horts urbans. Primer van començar a aparèixer a les segones residències de la gent que en podia gaudir. Posteriorment alguns balcons i terrasses de les cases i pisos de Barcelona van començar a omplir-se amb mini hivernacles. Amb el pas dels anys, la petició de grups socials de totes les edats i ideologies d’aprofundir en el model d’horts urbans i obrir-lo més a la ciutat és gairebé un clam. De forma ben significativa, podem constatar com aquesta demanda es materialitza parcialment amb la posada en marxa del Pla Buits a la ciutat de Barcelona, on una majoria aclaparadora de les propostes resultants han acabat amb horts urbans, amb matisos, però horts al capdavall.

Tot això em pensar que és possible que amb el temps vegem com avui estem immersos en un lent flux, invers al de la industrialització, que desplaci la gent de les ciutats al camp, en cerca de tres factors que no tenen perquè anar lligats: 1.- l’autoconsum; 2.- habitatges més econòmics ; 3.- qualitat de vida.

Aquest últim serà un factor clau en aquest flux en la mesura que les feines es puguin fer cada cop més de forma telemàtica.

La proximitat dels serveis i la seva qualitat farà, però, que sent realistes, hi hagi igualment moltes persones que no voldran marxar de la ciutat i alhora serem més gent vivint-hi. Moltes persones a qui cada cop els costarà més arribar a fi de mes. Hagi o no el país posat una renda mínima ciutadana (extrem que segons com evolucioni el mercat de treball, potser serà inevitable si som independents), hi haurà molta gent que necessitarà proveir-se d’eines d’autoconsum per tal d’arribar a fi de mes i viure amb dignitat.

Una possible solució per tal de: 1.- Eliminar intermediaris; 2.- Crear producció de KM0; 3.- Cobrir qualsevol necessitat alimentària a baix cost; seria l’agricultura vertical. Un nou concepte de producció agrícola per fer front als reptes alimentaris i ambientals que venen. Abanderat per Dickson Despommier, professor de salut pública i microbiologia de la universitat de Columbia que alhora presideix el projecte “Granja Vertical”.

Quan parlem, doncs, d’agricultura vertical, estem parlant d’edificis concebuts de dalt a baix per a la producció agrària, sostenibles 100% que farien a més a més augmentar molt la producció ja que no estarien subjectes a la climatologia ni a les plagues i en conseqüència als productes químics. Estem parlant d’un gran hivernacle o molts de petits que amb 30 pisos de cultiu sobre una hectàrea podrien produir tant com en 500 camps a cel obert.

Invertir en aquesta tecnologia i model, posaria Barcelona a l’avantguarda. Atrauria enginyers, arquitectes, universitats i estudiants. Ens permetria avançar-nos i explorar maneres de donar solucions futures a la nostra ciutadania. Ser autosuficients en 50 anys, com a mínim en alimentació bàsica, i a baix cost, seria un gran què, però cal començar a posar les bases ara.

El model de l’agricultura vertical que s’implantés a la ciutat, a més a més, podria integrar un possible circuit a través de comunitats de relació o entitats específiques per donar resposta a tal demanda ciutadana amb una vessant més social, ja fos com a consumidors finals i/o com a parts del procés d’autoproducció.

Ja hi ha prototips diversos dissenyats al respecte. I un munt de ciutats i països del món estudiant com dur-ho a terme. Al Japó tenen cents de plantes de producció agrària amb aquest concepte. A Singapur, per exemple, en tenen des del 2012 de la mà de Sky Green Farms. A Suècia, l’empresa Plantagon ho està a punt de posar en marxa. I a EUA estan proliferant projectes semblants per tot el país. En concret a Chicago, l’Institut de Tecnologia ja està elaborant un pla detallat al respecte per a la ciutat en el seu conjunt.

vertical farming_singapur
Font: permaculturenews.org

Hem d’enganxar-nos en aquest tren, ara que comença a rodar, i ser els referents a nivell europeu. És una aposta tecnològica revolucionària i alhora una aposta social per tal de poder assegurar en un futur que els ciutadans de Barcelona puguin tenir els mínim garantits a un cost, per la nostra ciutat, assumible.

Fonts:

http://www.investigacionyciencia.es/revistas/temas/numeros/2013/1/agricultura-vertical-8333 (Article de Dickson Despommier a la Scientific American sobre Agricultura Vertical)

http://www.verticalfarm.com/the-vertical-essay/ (Assaig de Dickson Despommier)

https://www.youtube.com/watch?v=XO2mVBTeBtE (Vídeo Xerrada TED per Dickson Despommier)

https://www.youtube.com/watch?v=2nFQOkzEjxQ (Vídeo de com funcionen els cultius verticals de Singapur)

http://youtu.be/0ur-FRb6Gis (Vídeo de l’empresa Plantagon i el seu projecte a Suècia)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.