Imaginant Barcelona – Agricultura Vertical (2): Una estratègia ciutadana

Font: http://arribaelcampo.com.mx
Font: http://arribaelcampo.com.mx

L’augment de la població mundial i el malbaratament alimentari

Els estudis estimen que el 70% de la població mundial viurà el 2050 en àrees urbanes. Respecte més del 50% actual. Essent la Xina, la Índia i Nigèria, els estats que més veuran incrementada la seva població en termes absoluts.

Alhora es calcula segons la FAO que actualment vora un terç de la producció dels aliments mundials per a consum humà, uns 1.300 milions de tones anuals, es perden i malbaraten en la cadena de producció i consum alimentària. Concretament es comptabilitzen 280-300 kg/any per càpita a Europa i Amèrica del Nord. I uns 120-170 kg/any per càpita a l’Àfrica Subsahariana, l’Àsia Meridional i sud-oriental.

Tenim, per tant, un gran camí a explorar sense augmentar la producció només pel que fa a la reducció fins a la mínima expressió del malbaratament alimentari. Cal introduir estratègies de mercat o forçar-les, mitjançant descomptes dràstics en aliments a punt de caducar-se per tal de donar-los sortida i augmentant els períodes de comercialització dels productes. Alhora, cal incentivar a les empreses a no llençar els productes alimentaris i establir els canals necessaris perquè puguin arribar a persones que en necessiten o a empreses que en puguin fer ús per a reconvertir la matèria abans de que es faci malbé.

Barcelona i la sobirania alimentària

Hi ha dos objectius a mig i llarg termini que la ciutat ja té clar que ha d’assolir per a un millor funcionament i per garantir un major benestar als seus habitants: Emissions 0 i autosuficiència energètica. Però no ens podem quedar aquí. Aviat farà dos anys, esbossava la oportunitat que representava per Barcelona endinsar-se en el món de l’agricultura vertical i ser-ne capital europea. Per poder ser pionera en la introducció d’aquesta nova manera de produir matèria prima alimentària; pionera en la nova i propera revolució alimentària.

La ciutat de Barcelona ha de garantir que en un futur cap ciutadà, si no és per pròpia negligència, es quedi sense accedir a una alimentació bàsica. La pregunta és si davant l’augment de població mundial n’hi haurà prou amb una reducció del malbaratament alimentari. La pregunta és si els costos es podran mantenir suficientment baixos perquè els preus siguin assumibles per al conjunt de la població. La ciutat de Barcelona té el repte de ser autosuficient també alimentàriament, almenys pel que fa als producte bàsics. Cal eliminar la incertesa i blindar la ciutat de la geopolítica que estigui fora de les nostres mans. Representem un 0,02% de la població mundial i en decreixement percentualment.  La sobirania alimentària s’ha de posar també en agenda i començar a construir-la ara.

L’Agricultura Vertical: La Revolució Alimentària

Sabem que el preu de la matèria prima alimentària està de moment fortament condicionat al preu del transport que segueix efectuant-se principalment amb combustibles fòssils. I tot i que en l’última dècada s’ha impulsat en molts espais diferents la venda sense intermediaris, directament des del productor, hi ha un segon factor que posa en alerta la garantia dels preus en els aliments bàsics: la capacitat productiva de la Terra i l’augment no només de la població mundial sinó del seu benestar.

Cal per tant buscar noves formes de producció alimentària que puguin permetre garantir l’abastiment mundial i que alhora el seu transport no faci créixer el cost. L’Agricultura vertical en pot ser una solució que revolucioni a les grans metròpolis els mecanismes de producció i consum.

Parc públic alimentari

Agricultura vertical? D’acord, però en quin sentit? Doncs en el mateix sentit que pensem en la finalitat d’un parc públic d’habitatges. Per què s’intenta tenir un parc públic d’habitatges? 1) Per proporcionar habitatge assequible a la població. 2) Per modular a la baixa els preus dels habitatges que hi ha al mercat.

Amb la mateixa lògica i per tal d’assolir l’objectiu d’assolir una mínima sobirania alimentària, caldria impulsar una xarxa d’agricultura vertical a la ciutat, interconnectada, un parc públic alimentari, que garantís: 1) Proporcionar aliments bàsics assequibles a la població. 2) Modular a la baixa els preus dels aliments bàsics que hi ha al mercat.

Com es podria fer? Identificant primer quins són els aliments bàsics que necessita cobrir més la població o que tenen un cost més desproporcionat que evita un adequat consum dels mateixos. I un cop identificats es va regulant la seva producció en funció de la oferta i la demanda de forma semestral o anual. És més, com que tampoc tots els aliments seran compatibles amb un sistema d’agricultura vertical, es pot aprofitar l’excedent de productes propis per intercanviar-los a baix cost amb altres productes d’altres països productors que justament necessitin dels nostres.

A partir d’aquí, i com ja havia apuntat fa prop de dos anys, es poden fer cadenes de distribució a partir d’entitats del tercer sector, i fins i tot botigues i restaurants que només comercialitzin i cuinin aquests productes marca Barcelona i crear així un nou model de consum alimentari a la ciutat pel que fa als aliments bàsics. La producció i el consum han de reduir en tots els àmbits que sigui possible (no només l’alimentari) la distància que els separa. Perquè a més distància, més cost. I és per això que el nou leitmotiv ha de ser: Connexió global, producció local.

L’Agricultura Vertical, juntament amb les mesures per a la reducció del malbaratament alimentari a límit 0, és un projecte que permet redefinir el nostre model de ciutat en l’àmbit alimentari, augmentant-ne l’eficiència i l’eficàcia, capaç d’interconnectar tots els agents de producció, comercialització i consum. I així, apropar-nos a una ciutat on garantim una mínima, i necessària, sobirania alimentària.

Enllaç relacionat:

Sarri Camargo, Sergi (2014) “Imaginant Barcelona – Agricultura Vertical: un projecte de present per una necessitat de futur.

Fonts i Enllaços d’interès:

http://www.fao.org/fileadmin/user_upload/hlpe/hlpe_documents/HLPE_Reports/HLPE-Report-8_ES.pdf

http://www.fao.org/docrep/meeting/026/me495s.pdf

http://www.un.org/es/comun/docs/?symbol=A/RES/66/288

http://documents.wfp.org/stellent/groups/public/documents/communications/wfp275098.pdf

https://www.ifad.org/documents/10180/6c0d391f-09f9-4eda-8d25-c6ffb248b466

http://www.fao.org/worldfoodsituation/foodpricesindex/es/

http://www.un.org/es/sg/messages/2015/foodday2015.shtml

http://www.fao.org/fileadmin/templates/wsfs/docs/Issues_papers/Issues_papers_SP/La_agricultura_mundial.pdf

http://datos.bancomundial.org/indicador/SP.URB.TOTL.IN.ZS?end=2015&start=2015&view=map

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *