CDC: Congrés sense Secretari General?

24.03.2012, Reus 16 CongrŽès de Convergència Democràˆtica de Catalunya a Reus. foto: CDC / Jordi Play
24.03.2012, Reus
16 CongrŽès de Convergència Democràˆtica de Catalunya a Reus.
foto: CDC / Jordi Play

Aquestes setmanes s’està començant a debatre a tot el territori des de les diferents agrupacions locals i comarcals com ha de ser Convergència de portes endins i de portes enfora. És important que es puguin debatre idees i propostes sense cronòmetre tot aprofundint en les temàtiques i amb un mínim consens entre els participants. Cap temàtica és prescindible, per petita que sigui la importància que fins al moment se li pugui haver donat. Perquè sovint els grans problemes venen per l’acumulació de petits desencerts.

Com ens recorda Goethe: “Les idees audaces són com peces d’escacs que es mouen endavant. Poden ser colpejades, però poden començar un joc guanyador”. I d’això es tracta, de fer que la llavor de les millors idees que plantegem comenci a créixer i a florir. Amb un únic objectiu: fer de Convergència un partit de nou: transversal, modern, exemplar, reformista i guanyador.

És per això que quan pensem en com fer de Convergència una eina útil i capaç d’aplegar de nou grans majories fóra bo que poséssim al marge alguns dels plantejaments que semblen indestriables d’un Congrés: L’elecció de càrrecs.

Si realment volem fer un punt d’inflexió en el curs d’aquest partit perquè sigui útil per una o dues generacions més; si volem tenir un debat com il faut sobre les nostres idees, el rumb que ha de traçar el partit i la manera en què s’ha d’organitzar; si realment ens creiem que estem refundant el partit plantejant el Congrés com un 2on congrés fundacional, en aquest congrés dels propers 3, 4 i 5 de juny NO hem de triar cap Secretari General. Cap. Ni tampoc cap membre del CEN. Cap. Ni cap mena de càrrec orgànic. Cap. Més enllà de ratificar tot votant el MHP Mas com a president del partit.

Perquè les persones que vulguin liderar la nova Convergència, les que haurien d’exercir unes funcions executives i que hauríem de sotmetre a un procés de primàries, s’hauran d’adaptar al sistema i regles que decidim com a militància en el propi Congrés. Té poc sentit triar els representants del nou partit abans d’haver decidit o mentre s’està decidint com ha de ser en el nou partit la tria dels lideratges.

I és important que desplacem aquesta elecció perquè en aquest procés hem de centrar-nos en parlar del ‘què’ i del ‘com’ no pas del ‘qui’. És important evitar que el debat dels noms contamini el procés de reflexió. S’ha de reduir al màxim la possibilitat real que les esmenes s’acabin debatent i defensant en funció dels interessos de cada candidat a liderar el partit. Seria un error i greu. I ens estaríem empetitint. Que ningú pateixi per un possible buit de lideratge o poder, ningú el notarà. Passin dos, tres o quatre mesos després del segon congrés fundacional. Tenim la sort de comptar amb la tutela del President Mas en aquest procés. I això ens dóna la oportunitat i la confiança per a poder-ho fer a fons i bé.

Triar els representants orgànics que han de liderar la nova Convergència ha de ser, doncs, un procés post-congressual. Amb els tempos i formes que marqui la militància en el propi Congrés. Per a fer un partit fort, hem de construir primer uns fonaments forts. Començar la casa per la teulada o voler construir-la alhora que refem els fonaments no sembla en cap cas la millor manera de revitalitzar Convergència. I és important que la militància pugui decidir lliure de coaccions les línies marc ideològiques d’actuació i definir l’estructura del partit.

Fer un Congrés sense Secretari General és segurament la manera més genuïna d’explicar i comunicar que a Convergència, realment, alguna cosa està canviant. És la millor manera de minimitzar els personalismes i garantir per primera vegada en molts anys que el debat d’idees tingui la pista lliure.

Articles relacionats:

Camargo Sarri, Sergi (2013) “Retornar als orígens: causes i solucions per a la desafecció política ciutadana.

Camargo Sarri, Aleix (2016) “Fer primàries és útil.

Camargo Sarri, Sergi (2016) “Convergència 2.0

Camargo Sarri, Sergi (2016) “Convergència Accessible

Camargo Sarri, Sergi (2016) “Fer un nou partit és fer taula rasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada