Grècia, propera parada: Default

funny-graffiti-train
Font: LOLGRAFF.COM

Ara tot sembla molt calmat. Els amics del BCE han tornat a injectar liquiditat al sistema per valor de la meitat de l’economia espanyola i de moment hi ha acord pel segon rescat de Grècia. L’escenari fa la sensació que dóna senyals de millora. Tanmateix, són enganyosos; Grècia farà default.

Qualsevol observador una mica perspicaç ja veu que Grècia és insolvent. Un país que paga un 31% d’interessos als mercats secundaris pels seus bons a 10 anys i 1006% pels bons a un any no és que tingui problemes de liquiditat, és que no pot pagar.

És insolvent avui, ho era al Maig del 2010, i res em fa pensar que no ho sigui el dia que acabin els 130.000 M d’euros del segon rescat.

Segon rescat que ha significat una pèrdua del 70% per als inversors que hi havien posat diners menys per al Banc Central Europeu i l’FMI que com són especials doncs cobraran tot el que se’ls deu. A més, l’anunci de l’ISDA (International Swaps and Derivatives Association) de no considerar la quitança com un “credit event” fa que no s’activin els Credit Default Swaps i que ni tan sols els inversors que s’havien assegurat contra l’impagament grec cobrin el que els tocaria tot i que la situació encara pot variar.

La situació doncs, és senzillament desesperada. Som al quart any de la crisi i l’economia grega no dóna cap símptoma de millora. Cap en absolut. I si no us creieu mirem les dades: El PIB va caure un 7% el 2011, el dèficit segueix en unes xifres d’escàndol amb el 8% anual, el deute als núvols del 160%, l’atur ja ha arribat al 20% de la població i per si fos poc, ni tan sols la producció industrial es recupera i va caure un 11,3% respecte l’any anterior.

Així està el panorama abans que comenci el tantes vegades predit segon rescat del país. 130.000M d’euros que personalment no sé si serviran de gaire. Perquè a veure, imaginem-nos per un moment que el pla de la Troika (Banc Central Europeu-Consell Europeu -Comissió Europea) funciona. Funciona a la perfecció, i ens trobem que a l’any 2020 Grècia ja és un país solvent que té un deute del 120%. Espera, he dit solvent amb un 120% de deute?

M’hauré equivocat. Em sembla que és obvi, però cal repetir-ho. Grècia amb un 120% de deute no és un país solvent. No ho serà al 2020 i no ho era al 2010. Què passarà si al 2022 hi ha una crisi que fa que els inversors internacionals es posin una mica nerviosos? Els haurem de tornar a rescatar?

I penseu que aquest escenari del 2020 amb 120% de deute és un escenari per al que cal suposar molt.La mateixa Troika ja ha signat un informe que explica que és perfectament possible que al 2014 calgui injectar 50.000M més. Juncker, Primer Ministre de Luxemburg i President de l’Eurogrup (Consell de Ministres de Finances i Economia de la zona euro) ja va haver de negar dimecres passat al Parlament Europeu que s’estigui pensant en aquest tercer rescat, però és que qualsevol que faci números ja veu que això no pot sortir bé.

Abans dèiem que en aquest moment Grècia cau al 7%, doncs bé, el pla de la Troika és que al 2014 Grècia creixi al 2,3%, i no només això, també compta amb que els seus pressupostos presentin un superàvit primari (abans de pagar interessos) equivalent al 4% des del -2% actual. Una diferència de +6 amb una massa social totalment desmoralitzada i amb necessitat de reformes estructurals que no donaran fruïts d’un dia per l’altre.

I més. Comptem amb que d’ara fins al 2020 Grècia portarà a terme un pla de privatitzacions de empreses del sector públic que reportarà 50.000 M d’euros, però sabeu quin és el màxim d’inversió estrangera que hi hagut mai a Grècia fins i tot en les bones èpoques? 24.000M. Tenint en compte que aquesta dècada no sembla que sigui precisament daurada per a l’economia grega es fa difícil creure que els inversors internacionals hi posaran el doble del que és el màxim històric del país en època de bonança.

Per altra banda, hi ha l’austeritat. Personalment n’estic a favor, tot i que no crec que sigui l’únic ingredient per la recepta que els hagi de dur de tornada al creixement econòmic. Però és necessària, molt necessària, quan vols reduir el teu nivell de deute i ningú confia en tu.

Ara bé, el pla té un problema. I és que topa frontalment amb la societat del benestar i (cal dir-ho) retalla drets als ciutadans que tothom ja donava per fets. Més enllà de la discussió que podríem engegar sobre quin és el nivell de drets i serveis socials que es pot permetre un país amb l’economia de Grècia (recordo que és la més tancada d’Europa – diferència imports/exports), és clar que no se sap quant de temps més pot suportar la societat grega aquesta devaluació interna.

Font: CHACATOREX

Una quadrilla d’obrers disposats a portar a terme les reformes necessàries en un típic edifici grec

L’austeritat i les reformes que el país necessita reben cada cop més una forta contestació social i és molt probable que estiguem acostant-nos al punt en què diguin prou.

Amb raó o sense Grècia és per sort una democràcia, i tal i com va anunciar Papademos hi haurà eleccions entre el 28 d’Abril i el 5 de Maig. La pregunta és fàcil de formular, si fóssiu grecs per qui votarieu? Pels que demanen sacrifici després de 4 anys de crisi i la única cosa que poden prometre és sang, suor i llàgrimes -aka més austeritat i reformes doloroses- juntament amb la petita possibilitat de sortir del túnel a finals de la dècada? O pels que diguin que el què cal fer amb el deute és no pagar, devaluar la moneda i recuperar la sobirania monetària per ser competitius i que no caldran ni reformes ni austeritat?

Complicat per la permanència a l’euro. I les enquestes així ho indiquen. Dissabte mateix llegia el tuit d’un periodista grec en què a més de confirmar la caiguda en picat del PASOK (Partit Socialista), indicava que la suma del PASOK i Nova Democràcia (Centre-Dreta) donava un 38-42% envers un 41% per a les tres forces d’esquerra o extrema-esquerra partidàries del default.

O sigui que les eleccions estan ben empatades. Pot ser que caiguin d’un cantó o de l’altre. Si guanya el mainstream Grècia es mantindrà a l’euro almenys un temps més, si guanya l’extrema esquerra Grècia podria estar fora de l’euro quan acabi l’estiu.

Aquest escenari és probable abans o després (Nouriel Roubini, un dels economistes que van predir la crisi financera i que millor ha entès la situació a Grècia, augura un 50% de probabilitats que marxi de l’eurozona abans de la fi de 2013). En qualsevol cas, el lag temporal entre l’aplicació de les reformes i l’austeritat pot ser molt dolorós, i el descontentament social seguirà creixent, probablement amb una erosió lenta però segura de la curta majoria parlamentària que puguin assolir els dos partits del mainstream a les eleccions i amb una oposició cada dia més ferotge si no s’arreglen les coses.

Del què pot passar si Grècia surt de l’euro, ja en parlarem un altre dia. El què em resulta incomprensible però, és que haguem deixat que la situació es podreixi fins aquest punt. Tant costava aplicar una quitança del 50% el maig del 2010 si ja se sabia que Grècia era insolvent?

PD. Article com aquest d’Open Europe tampoc crec que ajudin gaire. El 2015 el 85% del deute grec serà envers països i entitats públiques, no els mercats.

*Article publicat originalment al Cercle Gerrymandering.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *