Europa i el repte dels refugiats: Quants en podem assumir realment?

UNHCR (ACNUR): Imatge del nombre de refugiats a Novembre de 2015 i distribuïts geogràficament. Podem veure clarament el camí de l'exili i quins països acullen els refugiats i en quin nombre.
UNHCR (ACNUR): Imatge del nombre de refugiats a Novembre de 2015 i distribuïts geogràficament. Podem veure clarament el camí de l’exili i quins països acullen els refugiats i en quin nombre.

Els refugiats, com podem veure, no volen anar al sud d’Europa. I el sud d’Europa clama per acollir-los mentre s’exclama per les mesures cada vegada més restrictives adoptades pel nord. El sud d’Europa clama per acollir-los mentre maleeix les polítiques d’austeritat, necessàries per evitar acabar engolits per un espiral de deute i salvar alhora el nostre estat del benestar. Mentrestant, al nord d’Europa governs de tots els signes polítics han obert les portes donant cobertures als nouvinguts difícilment homologables al sud. Malgrat les crítiques rebudes les últimes setmanes.

Avui a més a més sentia el rei Abdullah de Jordània a la BBC, explicant com estan al límit al seu país gestionant l’afer. Qüestionat per què se’ls acusa de tenir fins a 16.000 refugiats a la frontera nord en condicions deplorables respon: Que estan fent una feina de control intensa per vetar els refugiats susceptibles de ser membres del Daesh. I afegeix, que estarien encantats, que aquests països/societats que s’alcen amb tal autoritat moral per criticar-los s’enduguin els 16.000 directament cap al seu país. Si és que, com diu, en són només 16.000. Mentrestant, Turquia, desesperada, quadruplica la xifra de refugiats i demana recursos urgents a la UE sota l’amenaça d’obrir la comporta. Com si d’una presa d’aigua es tractés per a salvaguardar petits llogarets d’una inundació sobtada.

Aquí a Catalunya n’hem parlat molt superficialment del tema. Sempre amb les imatges del dolor al costat, des del costat més emocional. I amb un Ajuntament de BCN, despullat, fent-ne bandera ideològica i el ridícul. La Generalitat, per sort, ja fa molts mesos que ho treballa i ho té tot previst, sense fer soroll.

Les preguntes des d’un punt de vista català podrien ser: Quin és límit de refugiats que ens podem permetre a Catalunya amb la situació financera actual? 15.000? 30.000? Quin és límit de refugiats que ens podem permetre políticament a Catalunya? Naturalment que a diferència d’Espanya, nosaltres en volem acollir, però són dues preguntes diferents tot i la semblança i necessàries si volem evitar que el populisme i els extremismes aprofitin aquest moment de debilitat a Europa.

La resposta des d’un punt de vista europeu des del meu punt de vista és ara mateix impossible: 1.- Acceleració de la integració política de la UE. 2.- Polítiques d’immigració úniques. 3.- Redistribució proporcional per població i països. 4.- Fons comú per subvencionar la rebuda de refugiats de països europeus amb menys recursos.

I així i tot, en aquest procés, hauríem de millorar encara més els serveis universals dels nostres ciutadans per esvair tota desconfiança. Moments greus, doncs, per la història d’Europa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada