El govern espanyol i la llei: un matrimoni de conveniència

Tots els opinadors, tertulians i polítics espanyolistes hi estan d’acord: el sobiranisme no compleix la llei i per això cal perseguir-lo.

Amb tot, aquests mai fan l’exercici de mirar-se al mirall i observar que en realitat és el govern espanyol, tant governat pel PP com pel PSOE, el qui desobeeix una vegada i una altra tant les resolucions del TC, com les seves pròpies lleis o el dret europeu.

1. Ni cas a les resolucions desfavorables del TC

Ara es veu que voler incomplir una resolució del TC atempta contra la seguretat jurídica, l’Estat de dret i no sé quantes coses més. Normalment hi estaria d’acord, si no fos perquè un tribunal tan polititzat com el TC (i amb ex-militants i ex-diputats del PP al seu òrgan de direcció) poca credibilitat té.

Amb tot, com és que quan el TC dictamina en contra de mesures centralitzadores el govern espanyol (sigui del color que sigui!) es nega a aplicar-la? Perquè la gestió de les beques no ha estat transferida a la Generalitat? Perquè el 0,7% per a entitats socials no es reparteix territorialment? I els fons culturals?

No és una qüestió banal. A causa d’un cost de la vida i una renda per càpita major que la mitjana espanyola, Catalunya és la comunitat amb menys becats universitaris per càpita. Perquè som més rics? No. Perquè s’apliquen criteris uniformes i centralitzants a una realitat social, la de l’Estat, molt heterogènia. La inacció del govern espanyol només es pot entendre perquè segons el seu punt de vista, el TC només és útil si li dóna la raó contra els seus adversaris polítics, no com un pilar de l’Estat de dret.

2. Incompliments de la llei espanyola i Estatut

Quan sóc a Europa, sovint em pregunten si no acceptaríem una oferta d’Espanya en clau federal que permetés a Catalunya tenir més competències però a la vegada seguir dins l’Estat. Sempre dic que no.

Per què? Doncs perquè Madrid té la mania sistemàtica d’incomplir la llei sempre que no li beneficia. Ho ha fet amb la disposició tercera de l’Estatut (què importa que fos aprovat en referèndum?), en què els diners que hauria d’haver invertit a Catalunya i no ha fet ja arriben quasi als 4.000M d’euros.

Ho ha fet amb el Pla de Rodalies, en què dels 4.000 M previstos durant 7 anys, amb prou feines se n’han invertit 135M.

I ho ha fet amb la llei de dependència (entre molts altres exemples), en què malgrat que la llei diu que la càrrega financera de les ajudes serà corresposta al 50% per la Generalitat i al 50% pel govern de l’Estat, a l’hora de la veritat l’Estat només hi ha posat el 17% del total, havent de cobrir la resta la Generalitat.

I sí, salta la sorpresa, Artur Mas, el neoliberal salvatge, ha evitat que 100.000 famílies es quedessin sense prestació a causa de la irresponsabilitat i els incompliments de Madrid.

3. Vulneració del dret europeu

Avui, un dels principals problemes d’Europa, és la seva incapacitat per fer complir les pròpies normes als Estats que en formen part. Gens sorprenentment, Espanya forma part juntament amb França, Itàlia o Grècia del selecte club d’Estats que posen més aviat poc interès a complir amb les lleis europees en el seu territori.

I és que segons dades extretes de documents oficials de la CE:

• La Comissió Europea ha obert investigacions a Espanya 47 cops per pròpia iniciativa per potencials vulneracions del dret europeu.

Espanya té el rècord de demandes ciutadanes i de la societat civil presentades contra ella per vulneracions del dret europeu o males aplicacions de directives: 553. Camps: mercat laboral, medi ambient i justícia principalment.

• A finals de 2014, Espanya encara tenia 91 expedients oberts. El segon país amb més casos, just per sota d’Itàlia i per davant de Grècia.

• A finals de 2014, Espanya era el sisè país amb més expedients per transposar tard directives europees.

Però la llei la incompleixen els altres, clar. Aquí van un parell d’exemples de quin impacte té tot plegat per a la població:

• Mala aplicació de la directiva de morositat: els estàndards europeus dicten que cal pagar a 30 dies des del sector públic i 60 en el privat. Segons la plataforma contra la morositat, els retards del govern espanyol han provocat que 1 milió de persones s’hagin quedat a l’atur per culpa del tancament de PIMEs que d’altra manera hagueren estat solvents.

Els retards de les multinacionals alhora de pagar als seus proveïdors també té unes dimensions gegantines provocant de facto que es financin contra la tresoreria de les PIMEs que hi fan tractes i els hi serveixen de proveïdors.

• Directiva marc de l’aigua: denunciada repetidament i que ha provocat que el Tribunal de Justícia Europeu es plantegi multar a Espanya. Impacta sobre el pla de conca de l’Ebre, la llei europea no els permet dur a terme ni planificar un transvasament de les dimensions que es plantegen.

La pregunta que ens hem de fer és: per què no compleix amb la legalitat en tots aquests casos el govern espanyol?

La conclusió és que quan la llei no afavoreix els interessos de Madrid o li suposa enfrontar-se amb interessos establerts, el govern espanyol la obvia o la manipula. Malgrat tota la xerrameca, la relació entre el govern espanyol i la llei no és res més que un matrimoni de conveniència.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.