De Siena a Catalunya: l’al·legoria del bon govern

Lorenzetti_Amb._allegory-of-good-government-_1338-39.

L’estiu passat vaig visitar Siena amb la Blanca. L’antiga ciutat toscana té aquella màgia que l’hi confereix un passat gloriós. L’antiga república sienesa és encara viva en les seves llargues muralles, la seva bella catedral i la seva famosa plaça del Palio. Just allà s’alça el palazzo comunale, l’actual seu de l’ajuntament i antiga seu del govern de la Ciutat-Estat de Siena.

En el seu interior s’hi poden trobar moltes peces d’art, pintures del trecento principalment, i una joia que resulta un punt intermedi perfecte per unir art i política.

A la sala on es reunia el consell dels nou, que governava la república de Siena, s’hi podien trobar dos quadres que amb la força de les seves imatges intentaven transcendir i projectar-se sobre els dirigents de la bella Ciutat-Estat.

Són dos quadres bessons de Ambrogio Lorenzetti pintats entre els anys 1338 i 1339, just abans de l’esclat de la pesta negra del 1348: l’al·legoria del bon govern i l’al·legoria del mal govern.

En el primer es veien retratat els valors que tot bon governant havia de tenir: pau, magnanimitat, temperança, prudència, fortalesa, justícia. Càstigs i recompenses s’imparteixen amb equitat. La ciutat prospera i viu en pau.

En canvi en l’al•legoria del mal govern, un dimoni tirànic governa amb els seus sequaços: l’avarícia, la vanagloria, l’orgull, el frau, la fúria, la divisió i la crueltat. El terror s’escampa i el robatori i la mort són la norma en la representació de Lorenzetti.

A Lorenzetti; Bad Government, Tyranny

Els quadres de Lorenzetti tenen un caràcter moral, amb qualitats desitjables i d’altres menyspreables, que transmeten una cosmovisió al visitant. Una manera de veure el món i la política. Buscaven convertir-se en un referent mític, unes taules de la llei moral que tot home que s’assegués a la taula del govern de Siena hagués de respectar. Pels segles dels segles.

A vegades, quan penso en quin país podem construir en cas que Catalunya esdevingui independent, no puc evitar evocar aquestes al•legories. Entenc que no sóc l’únic, i per això ja són molts els qui es comencen a preguntar com serà el nostre ‘moment zero’ com a nació independent.

Si el procés català acaba a bon port, també nosaltres haurem de construir i complir amb les normes més bàsiques de bon govern si no volem fracassar com a país. El pitjor que podríem fer seria construir un Estat nou per a repetir totes les xacres que durant desenes d’anys i segles hem denunciat a Espanya. Reformar la política hauria de ser una prioritat.

Si avui dibuixéssim com hauria de ser la nostra al•legoria del bon govern seria ben diferent que no pas el que imaginaven els sienesos al segle XIV, però tanmateix els mateixos valors hi haurien de pertànyer. En tot cas, el més difícil no serà enunciar-la, sinó ser-hi fidels. Anem-hi pensant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *