De plaça Llucmajor a plaça de la República: La Catalunya sotmesa de Colau

L’obra Joia, de Jaume García Antón, realitzada especialment per a l’exposició Els batecs de la memòria. A 70 anys de la Segona República, va ser presentada al nostre museu l’any 2001. Aquesta obra ens mostra molt bé l’entusiasme popular per la proclamació de la República, amb la gent somrient i joiosa a la plaça de sant Jaume.  Títol: Joia Autor: Jaume García Antón Any: 2001 Matèria i tècnica: Acrílic sobre tela Mides: 195 x 130 cm. Número de registre: MHC 597 © de la fotografia: MHC (Martí Gasull) http://www.mhcat.cat/exposicions/el_museu_presenta/joia_de_jaume_garcia_anton
Títol: Joia
Autor: Jaume García Antón
© de la fotografia: MHC (Martí Gasull)

Des de fa setmanes es sabia que l’Ajuntament de Barcelona volia dur a terme en el dia de la República, el 14 d’Abril, el canvi de nom de Plaça Llucmajor a plaça de la República. Sorprenentment, però, s’ha canviat a última hora el dia de celebració del 14 d’Abril al 17 d’Abril.

Què va passar el 14 d’Abril del 1931?

El 14 d’Abril és el dia en què Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Segons ens explica en Joaquim Roglan en el llibre “14 d’Abril: la Catalunya Republicana” (pàg.18), el redactat del text que proclama la República Catalana diu el següent: “en nom del poble de Catalunya proclamo l’Estat Català, sota el règim d’una República Catalana que lliurement i amb tota cordialitat anhela i demana als altres pobles d’Espanya llur col·laboració en la creació d’una confederació de pobles ibèrics”.

Per tant, era una proclamació unilateral d’independència a l’espera de veure què feien la resta de nacions d’Espanya per tal de veure si era viable una utòpica Confederació Ibèrica. Era el primer cop des del final de la Guerra de Successió, el 1714, en què Catalunya, democràticament, pretenia recuperar les llibertats perdudes i el seu autogovern.

Què va passar el 17 d’Abril del 1931?

El dia 17 d’abril, el dia que la delegada Ada Colau vol celebrar el canvi de nom, és el dia de la submissió de la república catalana al règim espanyol. El dia 17 d’Abril el govern en funcions de Niceto Alcalá-Zamora va enviar tres homes de negre (ministres) a “negociar” amb Catalunya i van obligar a Macià a renunciar a la sobirania nacional i al somni d’un estat federal. L’acord va suposar l’elaboració immediata de l’Estatut de Núria i la recuperació de la Generalitat de Catalunya presidida provisionalment per Macià.

Més enllà de l’evidència i significat punyent per a tots els catalans de fer una celebració de la República en un dia de submissió a la república espanyola, sembla ser que l’ANC es preparava per a tenir-hi el dia 14 d’abril una bona representació de militants amb estelades. Naturalment per reivindicar davant l’ambigüitat del nom que el que s’ha de commemorar és la república catalana, no pas l’espanyola com ens donen a entendre. Una imatge que el govern Colau no es podia permetre perquè no creuen en una República catalana si no en una d’espanyola. El trasllat del dia 14 al dia 17 d’abril, amb l’excusa d’allargar els actes de commemoració de la república provoquen que (ai l’as!) la nova data caigui el mateix dia que la IV Assemblea General Ordinària de l’ANC que celebren a Manresa. Casualitat?

Un canvi de nom controvertit

Els reis de la participació no han volgut consultar els veïns dels barris amb què la plaça Llucmajor, del districte de Nou Barris, fa frontera que en són 4: Guineueta, Verdum, Prosperitat i Porta. S’han conformat amb 600 signatures recollides per la Taula de Nou Barris per la República que està formada per les següents entitats i associacions: Associació 9 Barris per la República, Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa, Iniciativa per Catalunya – Verds, Partit dels Socialistes de Catalunya. Una taula majoritàriament política i recolzada per la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona que diu fer uns 9 anys que es mouen al respecte.

El nom de Llucmajor no fa només referència al poble de la illa de Mallorca d’on el propi alcalde va enviar una carta oberta a la delegada Colau tot lamentant-ho. Si no que és també un record a una batalla molt important per entendre la història de Catalunya ja que va permetre a Pere el Cerimoniós, rebesnét de Jaume I, consolidar el regne de la corona d’Aragó.

Una consulta als veïns no hagués costat res per una plaça tan important i central, però la gent no sap que a ICV això de les consultes no els agrada gaire ja que el passat mandat amb Convergència al consistori van aturar la reforma per a poder dur-se a terme consultes a nivell de carrer o plaça. Es va arribar a negociar per separat i es va rebutjar igualment.

El recolzament popular és important i vinculant si recolza el que el govern vol

A Sants-Montjuïc, l’AV d’Estrelles Altes, una entitat de la Marina, fa un mínim de dues legislatures (un temps semblant a la Taula de Nou Barris per la República) va recollir fins a 3.000 signatures per a reclamar un casal de gent gran i des de fa anys que en reclama un a un dels locals en planta baixa del c/Química. Quan l’Ajuntament ha pogut fer la inversió per adquirir dos dels locals, sembla que 3.000 signatures a la Marina de Port són menys importants que les 600 signatures de Nou Barris per a tirar endavant un casal de gent gran en un dels dos locals. És a dir, en 1 sol barri de Sants-Montjuïc hi va haver fins a 5 vegades més signatures que en 4 barris afectats de Nou Barris. La dobla vara de mesurar del govern Colau torna a sortir a la llum fent diferències clares i públiques entre allò que els va bé i allò que no els agrada.

Sort que el govern Colau diu que aquest govern planta cara als poderosos. Perquè plantar cara als poderosos i a l’establishment hagués estat proposar un canvi de nom a la plaça Espanya sense cap referència a Espanya. Està molt bé, i ho celebro, que el meu Ajuntament decideixi retirar el nom del rei Joan Carles I però no hauria estat més potent i lògic anomenar-la plaça de la República enlloc de cinc d’oros? O Pi i Margall en nom del president català de la Primera República tal i com es deia anteriorment?

El catalanisme que representa la plaça Llucmajor perd un símbol amb el canvi de nom i rep una nova sotragada al quedar relegat als jardins del costat (i encara amb l’excusa per no haver de canviar de nom les parades de metro!). Caldria que partits independentistes que ho han promogut tinguessin més cura de la memòria històrica que hem de recordar i difondre i que ens ha de permetre construir una república catalana independent.


Dades a tenir en compte i per a fer memòria:

La República Espanyola es va proclamar el 1931 amb una participació del 67% a les eleccions locals i un 48,97% dels vots a partits republicans (Tampoc es va fer cap referèndum explícit). Per tant, una participació 8 punts % per sota que el 27S que va obtenir una participació de 74,95%. I poc més d’un punt percentual que l’Indepedentisme el 27S que va obtenir un 47,8% dels vots.

El procés contra l’Estatut de Catalunya del 1932, l’Estatut de Núria, va ser gairebé idèntic a l’Estatut del 2006. Consens amplíssim a Catalunya i campanya ferotge amb mentides i manipulacions a Espanya per tal de retallar-lo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *