Cameron i el referèndum anti-euroescèptics

www.newyorker.com
www.newyorker.com

En Cameron va anunciar ja el 2013 amb la vista posada a les eleccions de reelecció del 2015 que es faria un referèndum sobre la pertinença a Europa sabent que qui dispara primer ho fa dues vegades. I li va sortir bé, tot i les grans crítiques a les polítiques d’austeritat guanyant representació. A la Gran Bretanya, com a referent democràtic occidental, les grans decisions es prenen votant.

Després de llegir alguns dels canvis en la relació amb la UE que demana el Regne Unit i ja acordats, el meu cap em diu que facin el que fa temps que sembla que volen fer i deixin la UE. El meu cor, però, em diu que prefereixo que es quedin dins, per dèbil que sigui el llaç que ens uneixi, tot esperant que el dia que no siguin prou forts vulguin tornar-hi.

Cameron no és Àngela Merkel, tot i el seu gran carisma. Alemanya demostra dia rere dia perquè és la líder moral de la UE. Els últims seran els primers. La crisi dels refugiats justament està posant cada líder i país al seu lloc. Per a bé i per a mal. Egoistament, penso i crec, que això no és un tema de UE SÍ o UE NO com se’ns pretén vendre, és una estratègia de Cameron per anul·lar, o deixar uns quants anys al calaix, el discurs anti-UE que flota permanentment a la Gran Bretanya i en especial a Anglaterra: el cavall de batalla dels euroescèptics i populistes d’arreu d’Europa, de l’extrema esquerra a l’extrema dreta. Un discurs que ha calat també dins els Tories. És a dir: és una estratègia de partit amb l’excusa del país. Sense negar una obvietat: El Regne Unit és prou potent per poder viure sense la UE.

Tot i això, m’han sorprès les presses de Cameron per tancar un acord per a Gran Bretanya i dur-lo a referèndum aquest mateix 2016. Quan dient durant uns anys que el volia fer abans d’acabar el 2017 semblava donar a entendre que expiraria el seu propi termini. Serà que les enquestes i el context polític demana no retardar més una votació per a no posar en perill una victòria que avui s’entreveu ajustada? Perquè en Cameron guanyarà el referèndum pel Sí. No en tingueu dubte. Com bé va dir, no sortiria a explicar cap acord que no fos bo pel Regne Unit. I comptarà amb un aliat especial, l’SNP, d’Escòcia, que ja ha demanat un nou referèndum de facto sobre la seva pertinença al Regne Unit si la majoria dels britànics voten NO.

Queda clar que el que s’ha acordat ja fa temps que ho devia tenir mig pactat amb Alemanya. Tot ha anat massa ràpid. I queda clar alhora que Cameron vol que la Gran Bretanya segueixi a la UE. Ningú n’ha de tenir dubte. Europa viu moments de canvis i el Regne Unit prefereix agafar més distància sense abandonar-la, conscient que més aviat que tard veurem canvis bruscs en detriment de competències clau de la sobirania dels estats membres. Això si és que realment es vol salvar la UE.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada